divendres, 22 de juliol de 2016

Quin curs, el meu tercer!


Quin curs, el meu tercer!
d'Oriol Vergés

Editorial Cruïlla

Juliol de 2016


Ara que estem sense néts començo a separar llibres per donar. Però de tant en tant, molt sovint!, te'n trobes algun que dius: me'l rellegeixo abans de donar-lo... 
Aquest era dels meus fills però l'he volgut tornar a llegir de cara als néts. 
En Pere Molins comença tercer de batxillerat, 16 o 17 anys, i aquest curs el marcarà de manera especial. 
És la historia de la desfeta d'una família amb la casualitat que és ell qui descobreix cada passa de cada membre que afavoreix aquest desmembrament. 
Sort en té d'un professor, en Foques, que li dóna bons consells i que li diu, sobretot, que no jutgi els seus pares però que pensi que d'aquest afer se n'ha de sortir ell sol. La seva vida és només d'ell i ha de veure-hi clar i tirar endavant. I tant, que se'n surt! Amb penes i llàgrimes primer, amb més serenor després. 
També és l'any de l'enamorament, o de començar a distingir l'amistat de l'amor. I és bonic veure com la figura dels avis es manté ferma, l'únic a terra ferma on aferrar-se en aquests moments. I la il·lusió dels avis perquè tiri endavant i per empènyer-lo a fer coses noves, a viure la seva vida. 
Quan el van llegir els meus fills no era tan corrent  la separació dels pares. Ara aquest llibre pot quedar una mica desfasat però les reflexions del Pere,  del Foques i l'amor actiu dels avis continua vigent...