dijous, 14 de juliol de 2016

El Preu



El Preu
de Arthur Miller


Teatre Goya

3 de juliol de 2016

Direcció: Sílvia Munt
Actors: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom


Bon final per una temporada teatral molt bona! No podíem fallar escollint una obra amb actors de la qualitat dels d'aquesta obra, amb una bona directora i amb un text d'un autor excepcional.
Tota l'obra es representa en únic espai, les golfes d'una casa on s'han anat guardant els mobles i les andròmines d'una família: música, un arpa, armaris plens de roba, la butaca de l'avi, records...   Fins i tot hi van viure arran de la davallada econòmica familiar. 
Els pares són morts fa anys i tot ha quedat guardat. Però ara volen enderrocar l'edifici i s'han de desfer de tot. Són dos germans; un, Walter, va estudiar medicina, es va fer famós i té molts diners. L'altre, Víctor, va haver de deixar els estudis per mantenir la família i és policia. Fa molts anys que no es veuen. Retrets n'hi ha per les dues bandes. Paraules no dites, silencis d'anys, que han quedat dins la gola i que ara volen sortir empenyent-se unes a altres... La dona del policia, Esther, cansada de la pobra vida que porta però enamorada del seu marit  i sobretot, l'home que arriba a la casa per valorar tot el que hi ha. Un home ja vell, Solomon, molt gran, amb una gran experiència tant de mobles com de problemes familiars arran de buidar pisos que amb ironia i humor fa que ompli ell sol l'escena cada vegada que surt. Però els altres actors interpreten els seus papers molt bé, cadascun en el seu registre, tot i que el Pere Arquillué s'allunya força, aquesta vegada, del que sol representar. 
L'obra viu immersa en la crisi del 29 i les seves conseqüències, i és un plaer veure i escoltar aquest quartet d'actors que per ells sols ja val la pena anar a veure l'obra. 
Amb el temps penses si calia fer el què vas fer, si calia sacrificar-te, o si era bo callar i no parlar clar amb el germà, amb el pare... O si, com en Walter, calia lluitar pel poder i els diners oblidant la família i callant, sempre callant, veient com el pare passava del Víctor i arruïnava la seva vida...
Sembla que és una de les obres menors de l'autor però potser pel grup d'actors  que la representen surts del teatre feliç d'haver-hi anat.







Arthur Miller té una obsessió que converteix en do d'una manera magistral: radiografiar el més íntim del ser humà. I com en un mirall nítid ens hi veiem reflectits d'una manera o altrra, intentant digerir el perquè de tot plegat... 
Miller fa l'exercici perfecte, col·locant quatre personatges en un únic espai i una única unitat de temps i... aconsegueix el miracle. la irreversibilitat de les nostres decisions, la força de les nostres conviccions, la fragilitat davant del pas del temps, la inèrcia, la capacitat d'estimar, la supervivència es debaten dolorosament dinamitant el minúscul equilibri sobre el qual estem instal·lats.        Sílvia Munt