dimarts, 19 de juliol de 2016

Gegants de gel


Gegants de gel
de Joan Benesiu

Edicions del Periscopi

Juliol de 2016


És un llibre força estrany. I no pel tema en ell mateix sinó per la manera que té l'autor d'introduir cada tema o explicar cada sensació. 
La nit de Nadal diferents personatges fan cap a Ushuaia, allà on tot queda al nord... "Ushuaia, la fi del món, el principi de tot" Són gent que fuig del seu país, de casa seva, per diferents motius. Uns pot ser perquè són perseguits, d'altres perquè no volen fingir alegria en les trobades familiars de les festes de Nadal. 
I passejant per Ushuaia tots van a parar al bar Katowice, regentat per una dona, la Dominika, polonesa, i la seva filla Cristina. Els homes i la Dominika ocupen una taula i cada nit un dels personatges explica el perquè d'aquest viatge, d'aquesta fugida. Tots busquen trobar-se a la frontera, al límit, i allà retrobar-se amb ells mateixos i que no els trobin els qui els busquen. 
Guillaume Housseras és francès i fuig de l'empresa i de la família, tot i que espera que la seva companya Anne Marie es reuneixi amb ell passat Nadal. Peter Borum és anglès i va a Ushuaia per retrobar la història del seu germà, mort en estranyes circumstàncies. Creu que així podrà entendre al seu fill Ethan, enredat en un cruel i perillós joc de les xarxes, i parlar amb ell. Nemesio Coro és mexicà i sense voler-ho ni buscar-ho es troba ficat en un embolic de narcotràfic del seu germà. El persegueixen i ell fuig cap al Sud, cap a la fi del món... Martín Medina és xilè i explica que va ser pres en l'època de Pinochet. I el propi escriptor que s'inventa una història perquè creu que la seva veritat seria difícil d'entendre. La Dominika va viure tot el drama de la invasió de Polònia, va perdre i recuperar el pare i va perdre la mare. 
Cada un d'aquests personatges ha de repensar i explicar-se a ell mateix la seva vida per poder retrobar-se. Passegen per la petita ciutat, parlen entre ells, i passen força coses. Quan parla la Dominika ens explica tots els detalls de la guerra, dels alemanys, dels russos... Sempre que parla algú o senten alguna sensació especial l'autor la introdueix amb una cita d'algun llibre o d'una pel·lícula, citant-te l'autor i, si convé, la vida de l'autor. Per mi això ha estat una mica pesat perquè estàs ficat en una trama i te n'imposen una altra que jo, ignorància pura!, no conec. Només conec tres o quatre dels autors que cita. I en cita molts! 
Prop d'aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s'entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.