Los misterios de la taberna Kamogawa

 

Los misterios de la taberna Kamogawa
d'Hisashi Kashiwai

Narrativa Salamandra

Agost 2024

M'ha agradat molt! Per curiosa i distreta. Original. No havia llegit mai sobre un tema com aquest i i és curiós i divertit. 

En Nagare Kamogawa i la seva filla filla Koishi tenen una petita taverna a Kioto, en un carreró mig amagat i sense rètol ni aparença de taverna. Cuinen receptes antigues, típiques del país i la seva especialitat, la feina que ofereixen, és aconseguir repetir exactament una recepta que li demanin, recepta que recordin de quan eren petits, o d'un dia determinat. Llavors en Nagare, antic policia, fa una investigació exhaustiva de l'època, el lloc que pot ser el que recorden ela clients, busca les espècies, i sempre finalment se'n surt i molt bé!

Quan entra un client li serveix el dinar del dia i cada vegada et descriu el menú, els mil platets que prepara, tots amb nom japonès que et fa venir ganes d'anar al Japó i buscar la taverna. Cosa, per cert, no gens fàcil. No anuncia enlloc la taverna. Només en una revista exclusiva de cuina hi té un petit requadre on hi posa el nom de la taverna i "Agència de detectius gastronòmics". Ni carrer, ni ciutat, ni res. En Nagare diu que el que de veritat hi estigui interessat ja ho trobarà, i si no ho troba vol dir que millor que no hi hagi arribat. 

I quan hi arriben i veuen que la taverna no té ni rètol ni pinta de res només els anima a entrar la bona oloreta que surt del local. 

És una novel·la d'estiu, refrescant, distreta. Es llegeix molt bé i et deixa un bon regust a l'ànima. Els personatges molt ben trobats i els plats que demanen, de records de la infantesa, et fan veure la importància que tenen cers gustos i olors, que ho oblides tot però et queda sempre una empremta d'alguna cosa que et recorda un temps passat o una persona estimada. 

Timandra

 

Timandra

de Theodor Kallifatides

Galaxia Gutenberg

Agost 2024

És el tercer llibre d'aquest autor que llegeixo. "Otra vida por vivir" i "El passat no és un somni", em van agradar molt . Aquest també però és molt diferents als altres i potser algun tros se m'ha fet una mica lent o pesat. Els dos primers són de la seva infantesa i de la seva època. Aquest tercer, Timandra, està situat en les guerres del Peloponès, entre Atenes i Esparta. Ella és "hereta", semblant a una geisha, amb molta cultura i molt ben relacionada. Als seu saló hi va gent com Sócrates, i Eurípides, filòsofs, pintors i gent important. S'enamora d'Alcíbiades i tota la vida segueix amb ell, tot i que ell està casat i ella segueix fent la seva feina. L'acompanya des del 15 anys fins a la seva mort, sempre profundament enamorats i amb una comprensió mútua molt profunda. 

No sabia què era una hereta i m'ha agradat llegir com la seva mare, que també ho era, li ensenyava què havia de fer i com. No és tan senzill. No tothom ho podia ser. 

Alcíbiades és un gran guerrer i viu per a la guerra i la conquesta de nous territoris. Així seguirem, amb la veu narradora de Timandra, les guerres i batalles, els preparatius, les venjances, la valentia i les traïcions de la gent de l'època. També als filòsofs i gent de ment preclara que els volten i que Timandra té sovint a casa. Però en el fons i a través de la descripció de la guerra  els que ens vol demostrar és l'amor en majúscules, l'amor d'aquesta parella, com el viuen i com s'entenen sense paraules. Com pateixen l'un per l'altre però de manera natural, sense estridències. 

L'escriptor és molt bo i val la pena llegir-lo, però em van agradar més els dos primers llibres. 

Una terra solitària

Una terra solitària
 de Bel Olid

Premi Documenta 2010

Empúries Narrativa

Agost 2024

No havia llegit res d'aquesta autora. I he volgut provar. Reconec la feina i la dedicació, i també que escriu bé, però aquest llibre no m'ha deixat res a dintre. 

No és només una història. Son diferents personatges, dones sempre, amb diferents vides i problemes. Potser pel meu gust està tot massa barrejat, potser no era el moment de llegir-lo... No ho sé. 

És un llibre "modern", d'una fornada de dones escriptores que volen expressar tot el que senten i crec que no tenen prou espai per fer-ho. Els personatges són naturals i les històries poden ser totes certes. Però no sé, no m'ha fet el pes. Em sap greu. Provaré un altre dia amb un altre dia d'ella.