dissabte, 31 de gener del 2009

El pa dels àngels




El pa dels àngels
Col·leccions de la Galeria dels Uffizi
de Botticelli a Luca Giordano

Caixaforum


31 de gener de 2009







Aquesta col·lecció ens ve de Florència, de la galeria dels Uffizi Són obres que tenen guardades als soterranis, per tant que habitualment no s'exhibeixen, i que, un cop l'any, en treuen unes quantes i munten una exposició.

Aquest any el tema elegit proposa un recorregut per l'espiritualitat d'occident al voltant del tema central dels sacrifici del Fill de Déu que redimeix l'home del seu pecat original. Hi destaquen pintures de Botticelli, Luca Signorelli, Il Parmigianino, Luca Giordano i Cristofano Allori.

Comença amb uns tapissos que representen el Sant Sopar, el Davallament de la Creu i la Resurrecció. En l'eucaristia, el cos de Crist és el pa dels àngels.


A partir d'aquí l'exposició va recorrent l'antic i el nou testament amb els seus paral·lelismes. En la creació d'Adam anticipa el sacrifici de Crist per culpa del pecat original. En el sacrifici de Isaac anuncia la mort de Jesús i en el mannà del desert anuncia el pa dels àngels, l'eucaristia.

Després contemplem unes imatges de Maria amb el nen, quasi sempre amb Joan Baptista al costat. Unes vegades el Nen està trist, agafant la creu que porta Joan, d'altres llegint amb la seva mare les escriptures, que anuncien la seva mort... N'hi ha una, atribuïda a Michele di Ridolfo que impressiona notablement: Jesús dormint a la falda de Maria en la mateixa posició que veiem en les representacions del davallament de la Creu.


Les últimes sales estan dedicades al Sant Sopar, la mort i la Resurrecció de Crist. Una de les representacions del sant Sopar, no en recordo l'autor, pinta les figures dels apòstols de manera diferent a què estem acostumats; i sembla reconèixer tres dones enmig dels apòstols.


Una Mare de Déu al costat dels símbols de la passió de Crist, amb uns versos de Dant, "No es pensa en la sang que costa", clou l'exposició.




La contiuïtat del relat bíblic ens mostra des de la simplicitat del classicisme fins a l'exaltació del barroc, en una recerca de nous recursos expressius.