Sopar del senglar

Sopar del senglar



15 de gener de 2009

És costum a casa fer el civet de senglar. El meu pare me'n va ensenyar. Ell cuinava només la paella per 50 persones, la cargolada de sant Joaquim i el civet de senglar. La veritat és que em queda força bo. Vaig tenir un bon mestre!

Ara tinc el congelador ple de senglar i comencem el sopars amb amics que ens ho demanen de fa temps. Aquest ha estat el primer i aprofito per donar-vos la recepta.

De primer vaig fer una amanida que vam menjar a can Xesc de Gombren i que em va agradar molt.

Amanida de moniato:

Es posa a cada plat un tall de formatge blanc tendre -jo vaig fer servir maò tendre-, a sobre una rodanxa o dues finetes de moniato cuit. Quatre o cinc grans de raïm oberts, sense pell ni pinyol, escarola i brots tendres, dos filets d'arengada -la vaig comprar en filets ja fumada- i unes quantes pipes de gira-sol escampades per sobre. Tot amanit amb una reducció de Porto i vinagre de mòdena amb una mica de mel i, ja fred, barrejat amb oli d'oliva verge.

Va ser molt bona i l'aspecte immillorable! Hi vaig afegir un fresó enorme, molt dolç i bo per donar una nota de color.

Civet de senglar:

El civet es prepara tres dies abans. Tota la carn tallada com per estofar. Es posa en una cassola de terra o de ferro amb oli com per rostir. La carn amb una mica de sal i pebre. Per sobre una capa de ceba tallada ben fina i pastanaga a rodanxes petites. S'hi afegeix orenga i sajolida i un parell de fulles de llorer. Es cobreix de vi negre bo, espès, millor el mateix que farem servir per beure durant el sopar. I es deixa a la nevera en maceració 48 hores.

Passats els dos dies es posa tal com està al foc i, depèn del senglar, si és molt jove i petit o més gran, ha de coure de tres a quatre hores o, fins i tot, una mica més. Mitja hora abans de treure'l s'hi afegeix xocolata de pedra ratllat. L'endemà s'escalfa i es serveix. Sempre és millor que reposi 24 hores després de cuinar-lo.

Es serveix ben calent.

A veure qui s'anima a fer-lo. Bon profit!