dilluns, 26 de gener de 2009

Les encantades



Les encantades


El Cau ple de lletres
Edtorial Terrassa



Llegit el gener de 2009


El pròleg d’aquest llibre és força llarg. I molt, molt dens. El firma Josep Lluís Badal. Tot llegint-lo m’anava sentint cada vegada més i més petita. Jo no he llegit Moby Dick. Però si l’hagués llegit segur que no n’hagués tret res. No hagués entès ni un borrall. Perquè tal com ens explica el senyor Badal tot és metafòric. I jo que em creia que es tractava d’una balena molt grossa i d’un arpó molt potent!

Quan comences el llibre t’adones que estàs davant d’una de les més belles composicions literàries nord-americanes. L’acció, no, l’acció no perquè quasi no n’hi ha d’acció, els fets, la narració transcorre per unes illes del Pacífic que n’hi diuen “encantades”. Són tan difícils d’arribar-hi sense fer malbé l’embarcació que quasi ningú no s’hi acosta. Només mala gent que s’amaga i alguns desgraciats a qui el capità abandona a la seva sort. Encara que vegis la crueltat o la por o la força immensa de la natura és bell de llegir.

Però el més bonic, el que és dolç i agradable de llegir és l’explicació que fa de les illes, la descripció d’on estan situades, com són, els vents que fan anar els vaixells amunt i avall... És un llibre de capítols curts, molt agradables de llegir i que es podria recomanar com un medicament: llegir un capítol cada dia abans de dormir.
Està molt ben escrit i molt ben traduït.

A la contraportada podem llegir:
Viatge a una regió extraordinària del Pacífic, a l’infern o a l’interior de l’individu, aquest conjunt unitari de narracions basteix un univers inquietant i simbòlic, a votes nihilista i cruel, impotent davant el dolor, fascinat per la bellesa del món visible i per les històries personals que guarda. Però, sobretot, l’obra s’obstina a construir-ne un correlat lingüístic, riquíssim, que permeti a l’home de “sobreviure’s a si mateix”.