dijous, 18 de març de 2010

El camino




El camino
Miguel Delibes

destinolibro

Març 2010




Ha mort Miguel Delibes. I el primer que he fet és anar a la llibreria de casa i buscar un llibre seu. El primer que he trobat ha estat aquest. El van llegir els meus fills quan feien EGB, i està tot subratllat assenyalant les paraules que no acabaven d'entendre. L'he rellegit amb carinyo. I tot i que el poden llegir nanos jovenets us ben asseguro que és bo de llegir a qualsevol edat. Sempre hi trobaràs alguna cosa diferent, o que t'afectarà d'una altra manera que fa anys.

Delibes escriu d'una maner tan natural, amb una senzillesa i alhora amb un vocabulari ric i proper que dóna gust llegir-lo, assaborir-lo.
En aquest llibre ens parla de la infantesa, dels nens d'un petit poble, de com creixen i com vien el dia a dia, amb els costums i la manera de fer de la terra castellana, d'un petit poble de Castella. I el que ens ho explica és un nen d'onze anys a qui el seus pares envien a la ciutat per "progressar". Ell no sap què significa ben bé això, però és el que el seu pare vol. Ell preferiria quedar-se al poble amb els seus amics. I aquí veiem la riquesa dels malnoms, o sobrenoms, amb que eren coneguts cada personatge del petit poble. El nen és Daniel el Mochuelo, i els seus amics Roque el Moñigo i German el Tiñoso. A força de repetir aquests noms ja queden per sempre en l'imaginari de món de la novel•la.
M'he quedat amb ganes de rellegir més llibres de Delibes. O sigui que ja en trobareu algun altre en aquest blog.