dilluns, 8 de març de 2010

Sinera






Sinera

6 de març de 2010



Fa 25 anys moria Salvador Espriu, el nostre gran poeta. Jo el vaig aprendre a estimar i a gaudir de la seva lectura de la mà del professor Larruela, al CIC. Cada dia començava la classe de català amb un dictat d'un text de l'Espriu.
I dissabte, veient que el sol lluïa vam decidir anar a Sinera a retre-li homenatge. Davant la seva austera tomba, una simple làpida blanca amb el seu nom, en un racó del cementiri, vaig llegir un parell de poemes d'ell. No havia esta mai en aquest cementiri. És alt, li toca el sol i la vista sobre el mar és magnífica. Era el seu petit país, Arenys, Sinera, que ja queda com un nom del ideari català.

En la llei i en el pacte
que sempre guardaràs,
en la duresa del diàleg
amb els qui et són iguals,
edifica el lent temple
del teu treball,
alça la nova casa
en el solar
que designes amb el nom
de llibertat.


Després vam anar cap a Caldetes a passejar per la platja; ens agrada aquell tros de mar i sorra on pots passejar al hivern amb poca gent i molt sol. Vam dinar al Voramar, assseguts fora, ben abrigats amb bufandes i mocadors però contemplant el mar i les petites onades que anaven a morir a la sorra; ja tenien els primers pèsols de la floreta. Cada any hi anem; la qualitat és molt bona i els fan molt senzills per no robar-los el sabor.
I cap a casa que el vent començava a bufar.