dimecres, 17 de març de 2010

Gernika al Reina Sofia

Gernika de Pablo Picasso                                                                                      

Tipus d'obra: Oli sobre tela. (3,50 x 7,77 m.).
Estil: Època post-cubista. Surrealisme, Expressionisme
Cronologia: 1937

Museo Nacional Reina Sofía
Madrid

12 de març de 2010

Hem anat al Reina Sofia només per veure el Gernika. Jo no hi havia estat mai en aquest museu i no em va agradar gens. Abans era un hospital i encara ho sembla: passadissos llargs i amples, buits completament. sense cap pintura ni moble... No diuen que hi ha tantes obres d'art tancades als soterranis dels museus per falta d'espai? Doncs alguna podria donar vida a aquelles parets que et recorden, sense cap mena de dubte, un hospital del segle passat. Només l'ascensor de vidre, exterior, té una gràcia especial. Veus les teulades del barri d'Atocha i és agradable.
El Gernika, com sempre, impressionant. Entres a la sala on està exposat i és com si entressis en una església... la gent en silenci, quieta, mirant... sembla que estiguin pregant; ni tan sols deixen que la gent segui a terra per contemplar-lo una estona, ja que no hi ha ni un mal banc ni cadira. Dintre teu sents com la necessitat d'interioritzar tots i cada un dels dibuixos que representen el conjunt de la pintura. I ho fas quasi religiosament, en silenci, amb cura...
Picasso va voler plasmar amb el seu dibuix, la seva pintura, tot l'horror de la guerra civil espanyola: i ho va aconseguir. Com més gran em faig més m’impressiona aquest quadre. Picasso ens mostra les víctimes innocents de la guerra, de qualsevol guerra, el dolor en les figures dels no combatents. Les figures semblen empeses per un fort vent que les porta de la dreta a l'esquerra del mural. Una dona, atrapada entre les flames, aixeca enlaire els braços amb forta angoixa; altres figures femenines corren com empeses per la bogeria cap al centre del dibuix; un cavall, traspassat amb una llança, deixa anar el seu darrer crit de mort; una bombeta i la mà d'una dona que porta un llum volen simbolitzar la llum de la raó i, al mateix temps, l'absurd del progrés d'aquest segle; un toro, impassible però amb una mirada força inquietant, ens mostra l'ambivalència d'una figura que de ser tractada com a agressor passa a posseir també les connotacions de víctima. I finalment la dona, a terra amb un nen mort en braços -el futur-, ensenyant les dents en un inútil i impotent crit... Sembla que Picasso hagués convocat tots els seus fantasmes per passar revista, una última revista, al infern actualitzat, a la panoràmica final de l'horror actualitzat; tots els éssers que criden, en la pintura, són el reflex de les pors profundes dels homes i dones d'aquell segle.
És una lliçó de història i del que no hem de permetre que torni a passar mai més.


Corre per Internet un video amb el Gernika en tres dimensions. El trobo molt bo i t’ajuda a entendre millor el significat d'aquest estudi. Us el deixo aquí perquè el pugueu veure.