Impresionismo. Un nuevo renacimiento.
Impresionismo. Un nuevo renacimiento.
Fundación MAPFRE - Musée d'Orsay
Madrid
11 de març de 2010
El Museu d'Orsay de París tanca les portes per obres i reparteix part de la seva col•lecció entre altres museus, un d'ells la Fundació MAPFRE de Madrid. I així hem tingut l'oportunitat de reveure aquestes pintures que et captiven sempre que les veus.
El impressionisme vol trencar amb l'art establert i acadèmic, però no ho fa sol; els acompanyen els representants del simbolisme, del realisme i els que estaven més a prop de l'Acadèmia. Tots ells volen amb les seves pintures assumir i plasmar la modernitat. I això és el que ens vol ensenyar aquesta exposició.
"Un taller a Batignolles" de Henry Fantin-Latour ens mostra els futurs membres del impressionisme en el taller de Manet, en el barri de Batignolles, a Paris. Hi podem veure al mateix Manet, assegut amb els pinzells a la mà, voltat dels seus amics i companys Pierre Auguste Renoir, Frédéric Baille, Claude Monet, l’escultor i periodista Zacharie Astruc i l'escriptor Émile Zola. És un quadre sobri que vol donar als personatges el respecte i el reconeixement que la crítica els nega. Es va exposar al saló de Paris l'any 1870. El Saló de Paris, organitzat per l'Acadèmia de Belles Arts els havia negat sempre l'entrada; els quadres que exposava eren d'un classicisme extrem, cosa que ells no podien entendre ja que el món començava a contemplar les coses amb una mirada més moderna. Aquests pintors es pintaven els uns als altres i per això podem trobar retrats de tots ells en diferents estudis.
Renoir és més sensual, més delicat, influït per l'escola veneciana, com en "El columpi". Sisley destaca pel seu rigor en la composició i Berthe Morisot amb "El bressol" reclama un lloc per a les dones artistes.
Cézanne va aprendre amb Pissarro el que significava el impressionisme. La seva complicitat es veu comparant "La casa del penjat" de Cézanne amb "Teulades vermelles, racó de poble, efecte hivern" de Pissarro que ens mostren una composició molt similar.
Edgar Degas es recolza més en el classicisme. La seva modernitat consisteix en captar un instant de la vida moderna. Les seves pintures sempre representen moments on no es fa res; les ballarines descansen, es corden les sabatilles... els cavalls al hipòdrom passegen, no corren... És pintor dels detalls fora de l'escena.
Amb l'entrada de Manet al Saló de Paris comença una nova etapa pels pintors moderns. Zola va dir de Manet que era: un dels més enèrgics promotors de la pintura clara, estudiada del natural, captada a l'aire lliure propi de l’ambient contemporani que, a poc a poc, ha fet sortir els nostres salons de la seva negra cuina de quitrà i els ha alegrat amb un cop de sol autèntic.
El impressionisme va suposar una nova Renaixença, un moment de gran creativitat que va fer canviar l'estil pictòric ja que va instaurar nous valors i diferents maneres de fer i entendre l'art. El moviment impressionista irromp en un context històric molt complicat, just després de la Guerra Franco-Prussiana (1870-1871) i els fets de la Comuna de Paris (1871), esdeveniments que van transformar la realitat geopolítica d'Europa.
Pisarro
Cézanne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada