Croàcia i Eslovènia 7 - Plivitce i Zagreb

Croàcia i Eslovènia 7
-Plivitce i Zagreb-

del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-

Tornem ja a Croàcia i visitem Plitvicka Jezera, el parc nacional dels llacs, el més gran de Croàcia, amb una extensió de 294.82 quilòmetres quadrats. Aquest Parc Nacional dels llacs de Plitvicka és Patrimoni Natural Mundial de la UNESCO des de l'any 1979.

Setze llacs posats en forma d'escala i que cada un d'ells alimenta el que té a sota formant 92 cascades. Entremig, boscos, pedres i camins i escales de fusta.

Un paisatge idíl·lic! La pedra d'aquesta zona és la tova calcària, roca porosa formada per la sedimentació del carbonat calci de l’aigua i que forma les cascades

i altres configuracions que pots observar tot passejant. L'aigua és transparent, es veuen els peixos com en un mirall,

el verd et volta pertot i és un goig passejar, pujar, baixar, per tots els llocs on et permeten d'aquest parc. D'entrada agafes una barqueta que et porta al inici del passeig.

Tens un parell d'hores per contemplar l'aigua, les pedres i els arbres, i un cel blau que enamora, i després, amb una altra barca, et porten al peu d'una petita muntanya que has de pujar a peu i et deixa davant mateix d'un restaurant molt especial.

El restaurant és el Licka Kuca i és a on provarem, menjarem, la tradicional "Peka". Plat de carn cuit a les brases d'una manera força peculiar. Posen la carn amb herbes i patates i verdures en una cassola de ferro, la tapen, també amb una tapa de ferro, i la colguen dins les brases. Així és courà durant una hora o més i el resultat és una carn tendre i molt gustosa. És típic d'aquesta zona però també ho van veure a Zagreb.

D'allà ja amb l'autocar cap a la fi del nostre viatge: la ciutat de Zagreb. però ens aturem a Karlovac on hi ha un museu a l'aire lliure amb armes i restes de la guerra civil: tancs, avions destrossats... És una mica trist però forma part de la història recent.

Zagreb: Hi arribem de nit i l'hotel és a la zona comunista. Sortim de nit i no ens agrada gens. Tots els edificis grisos i iguals. L'endemà, però, amb la guia anem a la part alta, la part antiga i és preciós!

Zagreb, capital de Croàcia, va néixer enmig de dues petites colines, Kaptol i Gradec, i una vall que les separava. Ara està tot junt i forma una petita ciutat dins la gran Zagreb digna d'admiració. Té un encant especial. Llàstima que la nit abans no ens acompanyessin a aquesta zona.

Passem per l'estàtua del polític Stjepan Radic

i també per la del ban (rei) Josip Jelacic.

Per entrar a la ciutat Alta, Gradec, es passa per una porta de pedra amb una petita capella dedicada a una Verge que va quedar intacta després d'un incendi.

Passem, sense temps per visitar-la, per l'església de sant Marc, amb una teulada molt vistosa de teules envernissades i amb els escuts de Zagreb i del Regne Tri unitari -Croàcia, Dalmàcia i Eslavònia-.

Ens crida l'atenció el Museu de les Relacions Trencades on s'hi pot trobar tota mena d’objectes que deixen les parelles que es separen.
A la part de dalt de la ciutat, prop del funicular, hi ha uns jardins molt bonics, els del Passeig Strossmayer,

i la torre Kula Lotrscak que cada dia a les 12 del migdia amb una forta canonada anuncia als croates que és l'hora de l’Àngelus.

I al costat un museu d'art naïf molt interessant.

Finalment, passant pel mercat de Dolac ple de colors de les fruites i verdures i flors,

arribem a la Catedral de l'Assumpció, en el barri de Kaptol.

El més característic del seu interior és una escriptura Glagolítica en pedra que commemora (1941) els 13 segles de cristianisme del país. Aquest tipus d'alfabet és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants grecs Ciril i Metodi al voltant de 862-863 per traduir la Bíblia i altres texts a les llengües eslaves.

El nom ve de la paraula glagol, que en búlgar antic significa «paraula» (i d'on ve el nom de la lletra "G" en aquesta llengua). Com que glagolati significa parlar, se sol referir poèticament al glagolista com a «signes que parlen».

L'alfabet glagolític original consta de 41 lletres. És impressionant i tothom s'hi aturava i preguntava què eren aquests signes tan especials...

Dos personatges femenins, una escriptora, Marija Juri Zagorka:

i una obra de l'escultora Vera Dajht Kralj, "Dona mirant darrere la finestra". Ens van explicar la història d'aquesta dona però no la recordo. Si algú la sap li agrairé que me l'enviï.

Zagreb té un encant especial i no vam poder visitar quasi res. Vam seure una estona en un carrer enmig de les dues ciutats antigues i vam comentar que, com altres llocs d'aquest viatge, convindria tornar-la a visitar.

I així s'acaba el nostre viatge, curt però molt intens i ens acomiadem dels companys de viatge i del Juan Pedro.

Fins a una altra ocasió!