dimarts, 24 de setembre de 2013

El crèdit

 





 El crèdit
de Jordi Galceran

Teatre Villarroel

23 de setembre de 2013


Direcció: Sergi Belbel
Actors: Jordi Bosch i Jordi Boixaderas



Dóna gust anar al teatre i riure, riure de cor, no per bestieses sinó per un humor lúcid completament amb un punt àcid. O sigui un riure basat en un escrit intel·ligent.
Ja anàvem una mica sobre segur després d'haver vist i rigut amb el Mètode Gronholm.
L'escenari queda reduït a un cercle amb una taula de despatx i dues butaques. I tot el públic al voltant del cercle. i aquest cercle va girant molt a poc a poc perquè puguis veure als dos actors de cara.
Aquí es tracta d'una cosa tan senzilla fa uns anys com anar a demanar un crèdit al banc. Abans era molt senzill; ara és gairebé impossible. Però aquí és quan llueix el saber parlar, el conversar, el buscar solucions, sortides, i finalment el "xantatge", el fer girar el mitjó, proposat com una solució magnífica que ha d'afavorir a les dues bandes. Aquest registre de la paraula, de la conversa, s'hauria d'estudiar a la Universitat!
Aquesta obra també deixa veure la fragilitat de la relació de parella, el convenciment que amb la rutina tot està solucionat i no cal cap esforç per mantenir la flama de l'amor...
Estic segura que el fet de llegir aquesta obra deu ser divertit, et deu fer passar una bona estona, però el que en realitat fa gran aquesta obra, la fa divertida i aconsegueix que tot el públic rigui alhora, les riallades espontànies i seguides després de cada intervenció dels actors, tot això només és gràcies a aquests dos grans actors que ells sols ja són garantia de l'obra. En Jordi Bosch, genial en el seu paper de banquer, patètic a la segona part; en Jordi Boixaderas astut i genial també tant quan demana el crèdit com quan proposa solucions.
Tota l'estona t'ho passes bé però per triar em quedava amb la primera part.
Bravo per obres de teatre, bones, que et fan riure o somriure, i que oxigenen una mica l'ambient!
 
 
Diu Sergi Belbel: L'obra és una gran comèdia sobre l'economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les relacions humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella. El text comparteix amb la ja mítica "El mètode Gronholm" no poques coses: a més a més d'una radiografia contundent i precisa, a partir d'una anècdota senzilla i bastant surrealista, de les limitacions i de l'esclavatge del sistema capitalista, ens ofereix un duel interpretatiu de luxe i promet fer-nos passar una hora i mitja de rialles i àcides reflexions sobre la trista realitat que ens ha tocat  de viure. Una obra tan necessària com balsàmica.