dilluns, 16 de setembre de 2013

La dona veloç


La dona veloç
de Imma Monsó

Premi Ramon Llull

la butxaca narrativa
Planeta

Setembre 2013

Llibre molt curiós. Vaig començar a llegir-lo i vaig estar a punt de ddeixar-lo. No perquè no m'agradés sinó perquè m'accelerava. Tota la vida he anat de pressa. He volgut aprofitar els minuts i tenia remordiments si m'asseia a mig matí o a mitja tarda a llegir una estona. Amb els anys he anat frenant -la naturalesa no dóna per més- i ara em prenc el temps que vull pel que vull fer... tot i que sovint he de recordar que normalment no cal córrer. I amb aquests antecedents llegir i seguir la vida de la Nes era com córrer jo mateixa.
La Nes pertany a una família que diferencien els ràpids dels lents. Ella naturalment és ràpida; la seva germana i el seu pare també. La mare i el germà són lents. Lents que en una altra família haguessin estat persones normals. I és la lluita de la Nes per aconseguir frenar una mica aquest no parar i al mateix temps és una introspecció en la seva infantesa i joventut, amb els seus judicis ràpids i segurs que comencen a trontollar quan té una conversa relaxada -la primera- amb un antic amic.
Passen els anys i et reconcilies amb moltes coses. I també les veus sota un altre prisma. Tot i això la Nes és un cas extrem. I per molt que ho intenti ja és tard per intentar ser una mica lenta, per fer un petit tomb en la seva vida.
Sembla que els personatges ràpids de la família no tinguin temps per pensar però et deixen frases on veus que sempre hi ha quelcom profund dins de tothom i que en el moment oportú aflora, encara que sembli que no tinguin temps ni per això.
Quan mor la mare de la Nes el pare li comenta: Té una velocitat pròpia, el dolor? La pregunta no me la feia a mi. i no esperava resposta.
També al final la Nes sembla que comprengui la mare, cada dia hi pensa més, i també comença a veure com es van estimar els seus pares.
Crec que tot i la exageració de la dona veloç l'autora ens fa un retrat de la vida actual, les presses, el donar més importància al mòbil que a la família o als  amics...
M'ha agradat. Però cal llegir-lo a poc a poc per no encomanar-te la rapidesa, la velocitat, de la vida de la Nes.