dijous, 11 de setembre de 2014

Diada 2014




Diada 2014

11 de setembre de 2014


I arriba finalment l'11 de setembre, la Diada, el dia de V gegant! I de bon matí anem rebent imatges de whatsapp amb felicitacions per la Diada. 

 I és bonic veure que tanta gent esperava aquest dia i ha buscat motius i fotos per enviar-los arreu. 

Al migdia agafem el metro per anar a dinar amb el Teo i la Maria Clara. Va ple de gom a gom! I el que fa que t'hi sentis a gust, que estiguis orgullosa de la gent del nostre país, és veure la gent que ens acompanya en el trajecte. a la dreta un cotxet amb en Lluc, un nen de 8 mesos amb samarreta groga; a la dreta una àvia de 90 anys amb cadira de rodes. La seva filla diu: no s'ho podia pas perdre! Molta gent jove, amb la cara pintada, alegres i somrients, gent de mitja edat, molta gent gran amb tamborets plegables... i tothom amb samarretes grogues o vermelles i amb banderes. I tothom parlava amb tothom. Aquest tipus de celebracions uneix a la gent i la fa més sociable. Algun turista amb maleta mig perdut mira i somriu. Deu pensar: quina sort coincidir avui amb aquesta festa a Barcelona! Podré explicar una cosa que la resta de turistes de la resta de l'any no hauran vist! 

Després de dinar fem cap a la Diagonal. Són quasi les 4 de la tarda i està força plena. Tots busquem l'ombra perquè el sol ha volgut il·luminar-nos i donar-nos escalf en aquest dia. Veiem les cars de les pancartes que hi ha per terra, amb diferents personatges, amb diferents llengües, perquè tots parin esment en la nostra petició: votar!.
Es va acostant l'hora i els voluntaris demanen que anem fent files. I demanen que alguns grocs anem cap al mig... Ens toca a nosaltres i ens posem a ple sol. Però no hi fa res. L'ambient s'ho val!
Torna a ser una manifestació familiar, pacífica, festiva, reivindicativa,.. De debò que fa il·lusió veure gent de totes les edats i condicions junts fent pinya per dibuixar la senyera. parlant en català o en castellà, grocs o vermells, nens o avis, tots junts fent camí! I arriba les 17.14 i els crits de in inde independència ja! ressonen pertot. Nosaltres som lluny dels micròfons i no sentim res. El sol pica fort i comença a desfer-se el dibuix a poc a poc. Baixant pel mig de la Diagonal veiem castellers i, a l'alçada de Calvet, comença el cant de Els Segadors. Ens aturem, i amb els quatre dits oberts de la mà enlaire, cantem amb tota la gent que ens envolta. Emocionant! Què ha portat a tanta gent a participar a aquesta V? Nosaltres ja som grans i hem viscut la dictadura, i volem una Catalunya sobirana, volem ser lliures per poder escollir, per poder triar nosaltres mateixos. Però tota aquesta joventut, amb la força i la les ganes que porten? Què els mou? Molta gent parla malament dels joves... Mireu-los! Són ells qui ens portaran a la sobirania! Amb el suport dels grans, la companyia dels de mitja edat i la
empenta de la joventut!

Camí de casa hem observat que en tota la Diagonal, des de més amunt del Corte Inglés fins al carrer Muntaner, no hi ha a terra ni una ampolla buida, ni un paper... Això és civisme i educació i sentit de la responsabilitat. Si la gent parlés amb el cor, ningú, d'enlloc, podria dir res absolutament negatiu del dia d'avui. Però ja veurem els diaris de demà... Hem arribat a casa cansats i acalorats però contents de haver pogut formar part d'aquesta V de Votar, de Victòria, Contents perquè avui, un cop més, hem fet HISTÒRIA!!!

També va haver-hi gent que no va poder anar a la V per motius familiars o de salut però no van deixar d'estar al nostre costat des del balcó de casa amb la senyera ben a prop.

I no oblidem donar la gràcies a l'ANC i a Òmnium per tota la gran feina que han fet. Han empès la ciutadania a sortir al carrer i amb això donem una empenta, recolzem, als polítics perquè ens portin pel camí que hem triat. Hem de poder votar el 9-N!!!
Polítics, us toca ara a vosaltres! President Mas, està acompanyat i recolzat. No el deixarem a l'estacada. Visca Catalunya sobirana!!! Visca Catalunya, nou estat d'Europa!