diumenge, 21 de setembre de 2014

Sorolla


Sorolla
Pintor del blanc
Caixaforum

21 de setembre de 2014


Últim dia de l'exposició del pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida, Sabíem que estaria a vessar de gent però hi havien d'anar si no ens la volíem perdre. 
Sorolla em té enamorada. És el pintor del blanc per excel·lència. Del blanc exterior, lluminós, com ho és en Zurbaran del blanc interior, de les gorgeres... Però Sorolla té ànima, et parla en les seves pintures; t'adones que gaudia pintant, ell ho deia, i que volia pintar emocions, o sigui, pintava el que ell veia, el que sentia quan agafava els colors i s'amarava del paisatge, de les figures... Va ser un pintor naturalista tot i que va beure de tots els corrents del segle XIX, impressionisme, realisme... Sempre va donar les gràcies als impressionistes que li van regalar el color violeta. Abans les ombres eren sempre ocre i amb aquest nou corrent pictòric va emergir el violeta. I ell se l'apropia i el posa tant a les ombres com per ensenyar-nos la diferència del color de l'aigua segons la temperatura. 


El seu blanc no és mai pur tot i que ho sembli. Si poses un paper blanc al costat d'una pintura seva com "Sortint de l'aigua" o com "Sargint la vela" veurem com el blanc de Sorolla no és pur; hi entreveus el blau, o el verd, o els rosa o el groc... És un regal per a la vista. 


També pots copsar la diferència dels colors del mar a Xàbia o a Zarautz. Les platges de Xàbia són plenes de vida i de llum, el sol penetra fins al moll de l'os els personatges. 



Zarautz és de color més gris, o rosa i groc de la posta de sol. I la gent va vestida i es passeja "comme il faut", perquè el temps no els obliga a treure's la roba. 



Va guanyar molts premis a espanya i fora. Ell no volia ser un pintor amb fronteres. I va pintar els enormes murals de Hispanic Society  of America que van tenir un èxit impressionant. 
És un dels pocs pintors que ha tingut el reconeixement en vida, que ha pogut gaudir de popularitat i de vida còmoda i no ha necessitat morir perquè la gent entengués la seva obra, la considerés i en parlés i en comprés. 
L'exposició està molt ben muntada. Hi hem trobat també cartrons o fustes petites, esborranys, que normalment la gent no li dóna importància i són d'una bellesa que et fa aturar i contemplar-los. 
I acaba amb un audiovisual amb explicacions distretes i correctes.