dissabte, 19 de març de 2016

Brooklyn


Brooklyn

Gran Sarrià Multicines
18 de març de 2016



Havia llegit la novel·la i m'havia agradat molt. I vam anar al cine.
Penso que han fet una pel·lícula molt bona. li han dona una lentitud que s'adiu molt amb la novel·la. Lentitud que molta gent ha criticat però que jo trobo fonamental per retratar l'ambient de l'època i del lloc, els diferents tarannàs de les persones, sobretot de la protagonista, l'Eilis.
De la Irlanda rural i d'un petit poble se'n va a Brooklyn a treballar cansada de les poques oportunitats que tenia al seu país. Quan arriba s'haurà d'acostumar a una nova vida, molt diferent i oblidar-se de l'enyorança. Tot i que sembla que les companyes de pis se'n riuen d'ella de seguida veus que en el fons el que volen és ajudar-la, ensenyar-li una mica com és de diferent Brooklyn de Irlanda. L'ensenyen a pintar-se i a arreglar-se, a parlar amb la gent i a fer amics.
Quan ha de tornar a Irlanda perquè la mare s'ha quedat sola al morir la seva germana deixa un enamorat, un casat de nou i d'amagat, i promet tornar de seguida. Però el bonic és veure com canvia l'Eilis una vegada torna a casa seva, amb quins ulls veu tot el que ha deixat enrere. I hi ha un noi amb qui la mare, que no sap que ja és casada, la vol aparellar. I ella s'hi troba bé, i li ofereixen una feina... Fins al dia que amb una conversa amb una dona del poble veu que en el fons res no ha canviat, que tot segueix igual i llavors ha de prendre una decisió important, definitiva.
Tots enyorem o recordem amb especial afecte coses del passat, les idealitzem, fins al moment que toques de peus a terra i ho veus des d'una llunyania suficient per poder posar cada cosa al seu lloc.
I l'Eilis ha de triar la vida que vol pel seu futur...
Considero que treballen molt bé, retraten el caràcter de la gent d'una illa tancada al món exterior, lenta, amb barreres, amb un mar molt gran entremig, i també la solidaritat entre els irlandesos quan són fora del seu país.