Vetlla Pasqual

Vetlla Pasqual

26 de març de 2016

Poca gent, molt poca... Recordes que no fa tants anys havies d'anar a l'església mitja hora abans per poder seure... 

Tot canvia... excepte els ritus de l'església. Hi ha coses que no es poden ni s'han de canviar, però d'altres es podrien posar una mica al dia. 

A mi em fan mal algunes lectures d'aquesta nit. Quan Déu es "posa" al costat d'uns i deixa morir els altres... i a cada lectura hi trobes un però. Ja sé que ho has d'interpretar a la llum del Nou testament, del Jesús que ens parla d'un Pare bondadós. Jo puc fer aquest esforç però no deixo d'alegrar-me d'estar sols, sense néts, i de no haver d'explicar-los el significat de cada lectura. 

Nosaltres de petits tot ho veiem be i normal. No ens preguntàvem gaire coses, i si ho fèiem la resposta era: "fe", encara que no ho entenguis. Els nens d'ara són diferents. M'és més fàcil explicar-los el Crist dels refugiats sirians, el mal que hi ha dins l'home, i després fer-hi entrar Jesús, el Pare del Cel i sobretot l'Esperit que bufa i bufa però que sembla que no n'hi fem gaire cas...

Malgrat tot, vam celebrar la Pasqua, ens vam alegrar de la Resurrecció de Jesús, vam cantar les Caramelles i sortint de l'església ho vam celebrar amb la petita comunitat del poble amb coca i vi dolç.