A la ciutat xinesa

A la ciutat xinesa

Mirades sobre les transformacions d'un imperi

CCCB exposició

21 de febrer de 2009

En aquesta exposició no pretenen ensenyar-nos un país idíl·lic, bonic, amb paisatges i arquitectura diferent i novadora per a nosaltres sinó la transformació de les ciutats i de la vida de la gent en un procés de construcció/destrucció que sembla no tenir aturador. Ens presenta la realitat de la vida xinesa abans i ara a través dels caràcters i els conceptes clau de la civilització xinesa: jardí, escriptura i cultura, terra i home, aigua, fengshui, construcció i destrucció i família.

Si tenim en compte que la Xina és un país de més de mil tres-cents milions d'habitants no ens sobtarà tant veure les fotografies via satèl·lit de ciutats com Xangai, preses el 1970, 1990 i 2010. De ser una petita ciutat voltada de verd ha anat creixent en aquests quaranta anys fins a poblar-ho tot i no deixar res verd a la vista. I això significa que tota la gent que habitava i treballava el camp malviu ara a les grans ciutats, amb feina o sense.
No puc explicar tota l'exposició ja que és molt completa i densa, explicant des de la creació de la terra a la vida a les ciutats modernes. El ying i el yang, esteles del S. XII dibuixant les ciutats amb una perfecció extraordinària, models funeraris, caràcters de l'alfabet, la Festa de la Claredat Pura -festa dels morts-, arqueologia i guerrers de Xi'An, la revolució cultural, el treball, la representació de la Xina al món, la violència, l'AIGUA -de la virtut d'un emperador depenia l'harmonia del món i aquesta es fonamentava en l'abundància de collites, o sigui, amb l'aigua que queia del cel; sequera i inundació eren signes de còlera divina-, la presa de les Tres Gorges, tradicions i fengshui, la Ciutat Prohibida, emigració, família -de la solidaritat a la individualitat-, Mao Zedong, Mao Tse-tung i Confuci, "hutongs" -carrerons- a Pequín, grans ciutats, Modernització/Destrucció...

Només assenyalaré dues coses que m'han agradat molt. Dos signes, o caràcters de l'escriptura. El que significa "escriptura, cultura" que el representen com una taula i un llibre a sobre, i el de "casa, família" que és una teulada amb el signe del porc a sota, sinònim de riquesa.

I també vull transcriure aquí el relat de la creació del món:
Molt abans del naixement de la Humanitat, el cel i la terra eren una sola cosa; els quatre punts cardinals no eren més que un sord zumzeig semblant a un ou immens. Va ser dins d'aquest ou que va néixer Pan Gu, l'avantpassat de l'Home.
Van passar 18.000 anys. Pan Gu, extraordinàriament poderós i amb una força il·limitada, de sobte es despertà. Cec, en una alenada agafà un destraló i, amb un soroll eixordador, trencà l'ou que l'embolcallava.
Llavors, els bocins brillants i lleugers es van envolar i van formar el cel, mentre que altres bocin, pesants i espessos, queien lentament i formaven la terra.
És així que es van formar el cel i la terra. Però, en veure amb quina força s'havien format, Pan Gu va tenir por que es tornessin a ajuntar. I va empènyer la terra amb ambdós peus i el cel amb el cap. Ferm com les arrels d'un arbre, Pan Gu es va mantenir dempeus entre el cel i la terra fins al dia que el cel i la terra ja no es van poder expandir més; llavors, Pan Gu es deixà caure i morí.

Exposició curiosa, diferent, molt interessant, que et fan venir ganes de llegir i aprendre coses sobre aquest gran país tan desconegut per tots nosaltres tot i que tenim vivint aquí un gran nombre dels seus habitants.