dimecres, 18 de febrer de 2009

Còrdova



Còrdova


15-16-17 de febrer



El Josep Lluís ha fet 65 anys i els cunyats hem decidit regalar-li tres dies a Còrdova amb l'AVE... i amb tots nosaltres. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut i ens hem cansat, hem visitat una ciutat amb monuments dignes de veure's i ja estem esperant algun altre aniversari important per repetir la sortida.

Còrdova és una ciutat en què, com ens va dir un cordovès només arribar, sempre es veu el sol. Les cases en el barri antic no poden ser més altes que la Mesquita i això fa que encara que passegis per carrerons estrets com La calle de las Flores sempre vegis el cel blau. Llàstima que les flors encara estaven amagadetes, esperant una mica més de sol per florir, i els patis no feien el goig del mes de maig.
La primera i obligada visita va ser per la Mesquita, dins la qual es va construir una catedral cristiana cosa que va fer dir a Carles V: heu destruït el que no existia enlloc per construir una cosa que es pot veure a qualsevol lloc. La visió del bosc de columnes de la Mesquita et queda gravat per sempre més: miris on miris hi ha columnes col·locades en fila en totes direccions. I la joia del “mihrab” que no et canses de contemplar.


En el barri de la Juderia ens vam fotografiar amb Maimònedes, vam visitar la Sinagoga i la Casa de Sefarad o Casa de la Memòria, aquesta última molt interessant. És una Centre Cultural privat que, amb la seva exposició permanent i activitats culturals, pretén despertar l’interès per un llegat ocult i recuperar la memòria d’una tradició que forma part de la nostra identitat: la tradició sefardí-judeo espanyola. Hi pots visitar la sala de la vida domèstica, la de les dones de Al-Andalus, de la Juderia de Còrdova, la dels cicles festius i la de la música sefardí. I estan preparant la de la Inquisició i la de Maimònides.
El Palau de Viana amb els seus 12 patis, l’Alcàsser i el Museu de Julio Romero de Torres són també visites obligades.


Nosaltres, particularment, ens vam dedicar a buscar la casa on va néixer el pare d'en Jaume, i crec que la vam trobar. L'avi estava destinat allà com a catedràtic de dibuix.

I tant o més important que tot això és passejar pels carrerons del barri antic, parlar amb la gent, seure per prendre un salmorejo, un "rabo de toro", un flamenquin o uns callos i prendre un PX dolcet amb les postres. I fer petar la xerrada durant l’anada amb l’AVE, els dos dies de ciutat i la tornada també amb un AVE ràpid i còmode amb un personal molt amable i servicial.


En un carreró vam trobar un local amb aquest rètol: Abro cuando llego, cierro cuando me voy, si vienen y no estoy, es que no hemos coincidido. El vam trobar divertit i curiós i el vaig fotografia. Ja a Barcelona he sabut que es tracta d'una taverna, de la Fuenseca, lloc de reunió de pintors, amants de flamenc, poetes... Sembla que Ferran III va oferir la primera missa a l'arribar a la ciutat just en el lloc on es troba aquesta taverna.


3 comentaris:

Maurici ha dit...

No hi ha res com disfrutar en bona companyia d'una merescuda jubilació !
Quina enveja sana pels que venim darrera...

Anònim ha dit...

Aquest viatge va ser tota una sorpresa i ha estat una escapada que segur recordarem amb il·lusió. És un privilegi poder fer aquest tipus de coses junts, tots els germans! Gràcies a tots i fins la propera!
Josep Lluís i Ma.Lluïsa.

Anònim ha dit...

Efectivament va ser un viatge per recordar, i gràcies al blog de la Maripepa ho podem fer quan vulguem. Coincidim amb el que dieu uns i altres, que ja estem pensant en el proper viatge que tan amablement la Maripepa i el Jaume ens regalaran d'aquí a dos anys amb motiu dels 65 anys de la Maiaia, els 55 de la Maria Lluïsa i la Núria, i els 60 del Joaquim. Serà a l'Argentina. Ens fa molta il·lusió i agraim la vostra generositat. Una forta abraçada,
NÚRIA i JOAQUIM