dimecres, 25 de febrer de 2009

L'inspector


L'inspector
de Nikolai Gógol


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

25 de febrer de 2009



Versió lliure: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Actors: Lluís Soler, Quimet Pla, Jordi Banacolocha, Míriam Alamany, Miquel Bonet, Manuel Veiga, Carles Martínez, Xavier Serrano, Gemma Brió, Anna Güell, Isaac Alcayde, Bernat Cot, Ernest Villegas, Mónica Aybar, Daniel Ventosa, Mercè Anglès, Sílvia Ricart.

Quan Nikolai Gogol va estrenar aquesta obra a Rússia, l'any 1836, amb el tsar Nicolau I, va causar tan rebombori i escàndol que es va haver d’exiliar. La societat russa es va veure reflectida amb tots els defectes d'una classe política corrupta, subornable i amb poques llums. Més o menys com ara a la majoria dels països...
En un petit poblet de Rússia arriba la notícia de la propera arribada d'un inspector del govern central. Tot el poble, alcalde, director de l'hospital, mestra, representant de correus i policia local es reuneixen per intentar tapar les malversacions de fons que han rebut de l’estat i les coses mal fetes que durant anys s'han anat acumulant. Mentrestant l'arribada d'un tarambana i el seu criat fa creure a la gent que és el representant el govern, i l'omplen de regals. La dona i la filla de l'alcalde s'hi dediquen a fons i ell enamora les dues amb molta gràcia i encert.
Essent una sàtira cruel i despietada d'uns personatges corruptes i hipòcrites, es converteix en una comèdia, plena d'ironia, però molt real. Real abans i ara també. Sembla que malauradament no hagi passat el temps.
És una obra que fa riure, diverteix, amb situacions típiques de comèdia i amb personatges que es mouen amb gràcia per l’escenari, però no la considero l'obra de la temporada. Es fa una mica llarga. En Lluís Soler, que sempre m'agrada molt, potser té el protagonisme massa explícit. l'Ivan, el tarambana, treballa molt bé i resulta molt còmic i divertit veure i escoltar la verborrea ininterrompuda dels dos germans Bòbtxinski .
Suposo que l’obra original no era tan divertida, ni feia riure tant, sinó que és la versió lliure de Jordi Galceran que l'ha canviat una mica. Però també pot ser que m'equivoqui ja que en Sergi Belbel diu: Allò que Gogol retrata en la seva divertidíssima, àcida i immortal comèdia és l'estupidesa, la injustícia, la immoralitat i la mesquinesa dels governants del seu temps, uns governants atrapats en un sistema de privilegis, intrigues, corrupteles i suborns, als quals s'aferren sense pudor. Malgrat el to de comèdia satírica amb què Gogol escriu, mai abans s'havia escrit una obra tan valenta, decidida, clara i precisa sobre la corrupció política i els seus estralls en la societat decadent de llavors.
Serà qüestió de llegir-la...