diumenge, 16 d’agost de 2009

Converses amb Xavier Sala i Martín



Converses amb Xavier Sala i Martín


amb Jordi Graupera


Col·lecció Retrats
Edicions Dau


Agost 2009




L'home de les americanes. No el coneixia i pensava d'ell que era un frívol. Per les eleccions del novembre de 2006 va publicar un seguit d'entrevistes gens convencionals als candidats a president de la Generalitat. Em van agradar molt i vaig començar a mirar en Sala i Martín amb uns altres ulls.
No pots jutjar ningú només per l'aparença. Jo no el vaig jutjar però sí el vaig classificar. Ara, després de llegir aquest llibre d'entrevistes puc dir que m'he tornat una fan d'en Xavier Sala i Martín, i que crec que necessitem persones com ell per sortir d'aquesta crisi i d'aquesta manera d'enfocar el futur del país i per tant, la vida, de tants catalans.
En Jordi Graupera fa molt bé la seva feina fent-li preguntes sense cap mena de precaució ni censura. I ell se'n surt sempre i et convenç.
Parla de com essent estudiant a Barcelona li surt l'oportunitat d'anar a EEUU i com troba de diferent l'ambient universitari, com comença de debò a treballar, com en dos mesos fa el que feia aquí en un any. Es belluga molt bé en aquest ambient i aviat li demanen feines especials. Viatja a Sudamèrica com a observador i de tot en treu experiències i punts de vista nous.
Tant si et parla d'economia, que és la seva carrera, com si parla del Barça, o de marxistes i pagesos, de la Xina o de la pobresa de l'Àfrica, de Déu, de la pena de mort, de Catalunya i de les independències i fins i tot de les seves americanes et trobes llegint-lo i pensant: aquest home, si li fessin cas, arreglaria el país, arreglaria el món.
Ha fundat una ONG, www.umbele.org , molt semblant en la manera de treballar a la nostra , associació.ablo.pkede@cmail.cat , però més gran, perquè es va impressionar en veure la pobresa de l’Àfrica. I és quan va decidir dedicar-se al creixement econòmic per poder ajudar a sortir de la misèria aquests països.
Tot el que diu o fa no és fruit d'un impuls sinó raonat, pensat i treballat; i sobre bases estudiades i contrastades.
Veig que els polítics no en tenen prou en ser polítics; necessiten economistes com Sala i Martín que els facin obrir els ulls i vegin més enllà del partit, vegin on volem anar en el futur, mirin amb altres ulls com han de fer-s'ho perquè el país tiri endavant.
Si Sala i Martín i gent com ell formessin part d'un partit polític, o d'una mena de Senat, jo el votaria ja!.
Per a ell la innovació és un requisit indispensable perquè el país tiri endavant. I per això no hi ha ajudes. Si al Japó muntar una empresa costa dues hores, als EEUU dos dies, a Catalunya i Espanya costa mesos amb tràmits burocràtics i papers. I no hi ha suport ni ajuda. I així ningú no voldrà innovar, ningú voldrà crear empreses, tothom voldrà ser funcionari, que dóna poca feina i és sou assegurat.
Llegiu aquest llibre i intentem aprendre una mica de la gent que en sap.
Llàstima que no estigui massa ben escrit, cosa que de vegades et fa rellegir alguna frase per captar-ne el sentit.