dimarts, 4 d’agost de 2009

Focs a Cabrera des d'una barca


Focs a Cabrera des d'una barca


3 d'agost de 2009




Per a una persona de terra endins, del terròs, el fet de poder pujar a una barca i veure els focs de Cabrera des de l'aigua és una cosa extraordinària. Amb la barca del Joan Enric i la Francisca i amb la Fefa i el Lluís vam pujar, per una passarel·la petitíssima i sense saber on agafar-te, a la barca de 17 metres d'eslora, que jo veia molt petita i ells van dir que era molt gran, i vigilant de no relliscar vam anar a parar dins la barca. Ha de ser gran perquè hi poden dormir 9 persones... El Joan Enric va dir que al pas de les hores la barca es va fent gran, la gent s'escampa i quasi ni la veus. Potser sí, però en aquell moment ens vèiem tots! Vam sopar tranquil·lament, bon sopar i bon vi, i després vam anar fent camí cap a la platja de Cabrera. Tots fora, contemplant la costa tota il·luminada i la lluna quasi, quasi plena. Era molt bonic. Tot i la por que em fa el mar em venien ganes de seguir l'estel de la lluna i arribar a Menorca, com pensen fer demà el Joan Enric i la Francisca. De cop, en Jaume fa un crit: una escullera! Tothom riu; aquí no n'hi ha d'esculleres... Però el Jaume insisteix: sembla una escullera, alguna cosa hi ha. I de seguida tots: gira, Joan Enric, gira!!! Era una enorme canonada que serveix per transportar sorra des dels vaixells a la platja, tan mal il·luminat i senyalitzat que no ho vam veure fins quasi quan hi xocàvem. Després de l'ensurt, el riure. El nostre capità ho va fer molt bé, la grumet també i els pobres passatgers novells ens vam endur el record complert d'una passejada a la llum de la lluna.
Vam acabar al port, asseguts a la barca, amb una ampolla de cava fresquet, brindant per altres vegades.
Gràcies, Joan Enric i Francisca!!!