diumenge, 9 d’agost de 2009

De Carcassonne al Périgord - Sud de França


De Carcassonne al Périgord
Sud de França


del 5 al 9 d'agost de 2009



Amb el Josep i la Maite hem fet un petit recorregut pel sud de França, des de Carcassona al Périgord.
França és un país que dóna gust de visitar. Els carrers són nets i polits -sempre hi ha alguna excepció-, els pobles són agradables a la vista: no hi ha construccions noves, de pisos i de colors diferents que desdibuixin el paisatge. Suposo que no els fa falta més cases, que hi ha poca gent vivint-hi, que no hi ha immigració... però el resultat és que pots tancar els ulls i imaginar-te aquell poblet ple de gent amb malles i vestits llargs passejant-s'hi... sempre que esborris de la teva mirada les botigues de souvenirs!
Vam començar per Carcassona que, encara que ja la coneguis, sempre és bonica de tornar a visitar. Emmurallada, amb carrerons estrets i... plena de gent! No hi havia vist mai tanta gent com aquell dia! Estem a l'agost!
A Castres, un gelat per la immensa calor que feia.
Albí té una catedral molt curiosa i que a mi, particularment, m'agrada molt. És feta de totxos vermells, de terra del país, molt sòbria, però dins és d'una riquesa i una bellesa que com no te l’esperes encara t'impressiona més. I a la casa dels bisbes el museu de Toulouse Lautrec, amb quadres del pintor i retrats d'ell d'altres pintors. L'exposició val la pena però només per veure el palau per dintre, tan sobri, ja mereix una visita.
Cordes sur ciel, petit poblet on es pot pujar en un trenet i passejar-te després pels carrers i places medievals, i gaudir de les vistes des de dalt del poblet.
A Cahors anem a passejar pel pont Valentré, gòtic de set arcs, que és molt bonic i, com tot, molt ben cuidat.
Sarlat-la-Canéda és una ciutat encantadora. Té places i placetes i, al vespre, tot il•luminat i ple de taules per sopar, es van formant grupets d'espectadors a cada racó de cada plaça per veure els mims, els malabaristes, els contacontes... tot sembla tret d'una postal de l'època medieval. Molt, molt agradable! I, a més, som al Périgord, i el foie, el mi-cuit i l’ànec, tan en maigret com en confit són un plaer pel paladar. I amb un bon vi!
La gouffre de Padirac, diferent de totes les que havia vist és més bé un riu soterrani que cal seguir amb una barqueta i després pujant 150 esglaons arribes a la cúpula de la "catedral", una visió d'estalactites i estalagmites amb un llac superior que et produeix una sensació de petitesa de l’ésser humà i, al mateix temps, de serenor i tranquil•litat.
El castell de Rocamadur i l'abadia que hi ha a sota són molt curioses. Enganxades a la pedra i amb una vista, des de dalt de tot, del poblet dins una vall fonda impressionant.
Conques, l'esperada Conques! És una petita ciutat també medieval, conservada perfectament, voltada de castanyers i alzines, amb els carrerons amb forts pendents i amb l'abadia de Sainte-Foy famosa pel seu timpà: hi ha representat el judici final amb una minuciositat que pots passar-te ben bé mitja hora observant els personatges i comprovant el que la guia t'explica de cada un d'ells. El més divertit: el curiós. Forma part del camí de Sant Jaume i vam trobar-nos pelegrins fent el romiatge.
Després el país d'Entraygues on s'ajunten la Lot i la Truyère, passant per Vallon i per Estaign i ja a la regió de l’Aubrac amb un paisatge tan aviat verd de tots colors amb arbres enormes -avets i arbres de riu- com groc com el safrà amb grans extensions de vedats per a les vaques o camps cuidats i treballats. Pocs cotxes, poc turisme per aquesta zona.
Finalment, Millau, l'objectiu del viatge pel Jaume i pel Josep, per poder veure, contemplar, estudiar, mirar i remirar el famós Viaducte de 2.5 Km. que uneix la vall d'una punta a l'altre, amb el Tarn lliscant suaument sota seu. És una obra d’enginyeria colossal que, a més, te l'expliquen amb un vídeo a l’àrea de l’autopista, abans d’entrar-hi. Conduint pel viaducte sembla be bé que volis, tanta és l'alçada de les torres i la lleugeresa de la seva construcció.
Cinc dies per trencar amb la vida de cada dia, amb la feina de casa, de la família. Cinc dies per compartir amb uns amics el riure, el menjar, les novetats, la bellesa... i els quilòmetres.
Es pot fer fàcilment des de Barcelona qualsevol dia. Per tant, fins a la propera!