Herba d'enamorar

Herba d'enamorar

de Teresa Moure

Premi Xerais de Novel·la 2005
Premi de la Crítica 2006

Tocs - La Campana

Gener 2010

M'agrada l'aigua, tenir temps, el vi, els petons, esclatar a riure fins que em faci mal a la panxa, la pluja, el sol, la Revolució, els ordinadors, netejar a fons i ordenar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides. Però el que més m'agrada és posar el món de cap per avall. Perquè els tòpics no arrelin i ni jo mateixa cregui que és veritat tot el que dic.                   

Teresa Moure

Una delícia de llibre. Una alenada d'aire fresc. L’autora agafa Descartes com a fil argumental, com a excusa, per a presentar-nos la vida de tres dones relacionades amb ell. Basat en dades històriques reals novel•la uns amors i passions que bé podien ser reals. És un llibre dedicat a la passió, a l’amor i a la natura.

La casa de l’Hélène feia olor de carnera, de clavellina, de canyella, de milfulles, de comí, de saüc, de malva reial, de serverola, de coriandre, de blat negre, de fonoll, de grosella, de fràngula, d’aranyoner, de corniol, de levístic, de calèndula, de borratja, d’artemisa, de nabiu, de vesc, de berbena, i sobretot, de gerd...

I l’aire que respirava quan sortia a buscar herbes feia olor de vainilla, i de canyella, i d’herba mullada, i de cafè acabat de fer, de castanya escalivada, de gos melindrós, de pipí de nadó, d’aigua de pètals de rosa, de pell dels braços en dia de calor, de full de llibre vell...

Quin vocabulari més ric i harmoniós, i fins i tot musical! Feia molt de temps que no llegia aquestes paraules, aquests mots, que per les nostres àvies eren mots corrents, de cada dia!

La Hélène és una de les tres dones de la història. Amant del filòsof Descartes a més de conèixer totes les herbes i saber-ne el valor, sap filosofar, escriu i llegeix.. tot això en el S. XVI. D’aquí que hi ha qui diu d’ella que és una bruixa...

L’altre dona és la reina Cristina de Suècia. Molt jove i amb una forta personalitat, amant dels llibres i delerosa d’escriure també té una mala fama guanyada: tant li és home com dona! Ella viu la vida i ha decidit no tenir fills ni dependre de cap home. El passat l’ha marcada el suficient per prendre aquesta decisió. I convida a Descartes per poder parlar de filosofia i discutir amb ell.

Quan les dues dones es troben és una meravella: l’autora retrata tan bé els personatges, l’ambient, les olors, els pensaments... que t’hi trobes. I et sap greu no ser-hi...

La tercera dona és la Einés, una noia d’ara, que fa una tesi doctoral sobre Descartes. I a poc a poc va deixant la filosofia per endinsar-se en la vida, en l’amor, en la passió de la vida d’aquest filòsof. Basat en dades històriques reals novel•la uns amors i passions que bé podien ser reals.

L’obra ens parla de la vida quotidiana, dels amors i desamors, de la saviesa que les dones van transmetent de generació en generació embolcallada en llençols de fil i herbes aromàtiques, i amagades dins un bagul que queda a les golfes...

És una novel•la per llegir-la amb un somriure als llavis, deixant que et gronxin les paraules, amarant-te d’olors que no reconeixem però les imaginem, per passar una estona agradable amb un text ric i ben escrit.