Santuari dels Munts - Lluçanès

Santuari dels Munts - Lluçanès

30 de gener de 2010

Hem anat a fer un tomb pel Lluçanès. Feia temps que no hi anàvem. Vam començar per Olost i vam poder veure l’església de Santa Maria d’Olost que, tot i estar documentada des del S. X, no se n’han trobat les restes. L’actual església és d’estil neoclàssic i és de finals dels S. XVIII. D’estil sobri, amb dos campanars idèntics i una curiosa llegenda sobre la seva construcció; no en vam poder veure l'interior perquè era tancada.

Davant mateix de l’església hi ha un petit i senzill restaurant, amb una estrella Michelin, la Fonda Sala. No ens hi vam quedar però pensem anar-hi un dia amb amics. Tenen un menú de la tòfona i un altre de caça que són molt suggerents!
Sortint d'Olost, a Perafita, hem comprat pa i coca. Ja tenim pa bo per a tota la setmana!

Poc després vam arribar al Santuari del Munts. La vista és esplèndida. Feia sol i hi havia núvols blancs al cel. I no feia vent. Una meravella contemplar les muntanyes nevades i tota la plana al davant. El Canigó, el Puigmal, Pedraforca, Montserrat, Puigsacalm... i la plana de Vic. Respires aire pur i omples la teva retina de vista meravellosa que t’acompanyarà tota la setmana! L’església és petita, construïda el 1695, i com de costum estava tancada. S’hi guarda una imatge, talla romànica, del S. XIII, de la Marededéu i el nen Jesús.

La següent parada va se a Lluçà on vam visitar l’església de Santa Maria de Lluçà, aquesta sí que era oberta, amb un claustre romànic molt curiós perquè no és rectangular, és irregular, amb columnes amb capitells molt treballats. Dins l’església es poden contemplar les famoses pintures al fresc, un dels millors conjunts de pintura catalana que marquen l’època de transició de la pintura romànica al fresc, a la pintura gòtica sobre taula. Són del S. XIV.

I per acabar vam anar a dinar a l’Hostal de la Ferreria, a Tona, que ens porta bells –i vells- records perquè era un dels llocs on acostumaven a anar de solters i els primers anys de casats amb uns bons amics.

Val la pena sortir a l’aire lliure i gaudir de la natura, de la bellesa i de l’art, sempre amb bona companyia!