Somnis de l'harem

Somnis de l'harem

de Fatima Mernissi

Columna

Gener de 2010

No volia més llibres sobre harems. Ja n’havia llegit prou. Però em van dir que aquest era diferent, que el llegís. I me n’alegro. Parla de la infantesa d’una nena en un harem de Fes; nena que després va esdevenir sociòloga i escriptora, i treballa a la Universitat de Rabat.

La seva gran preocupació era entendre els costums i les paraules que es feien servir dintre de les quatre parets de l’harem. La primera i més important era hudud, frontera sagrada. Saber on era el hudud en cada moment era molt difícil. Dins l’harem el hudud era la porta on l’Ahmed, el porter, et retenia si no tenies permís per sortir. Però, on eren els altres hududs de la vida de cada dia? La nena diu: em rosega l’angoixa sempre que no puc situar la línia geomètrica que organitza la meva impotència.

Viu dos tipus d’harems diferents: el de Fes, amb la mare del pare, un harem convencional, rigorós, i el de l’àvia materna, un harem enmig del camp, on les dones munten a cavall, treballen el jardí i on no hi ha portes. Quan la nena pregunta a l’àvia si no tenen hudud, ella li diu: un harem no necessita parets; un cop saps què està prohibit, portes l’harem a dins, el tens al cap, inscrit sota el front i sota la pell. Aquesta idea d’un harem invisible, una llei tatuada al cap, se li feia terriblement inquietant, a la nena.

Aquesta nena té la sort de tenir una mare amb idees molt avançades. No vol per a la seva filla el que ella ha de viure. Vol que estudiï, que surti, que no passi la vida tancada... Sempre lluita per ella, i el pare de la nena sovint hi està d’acord i l’ajuda.

Ens retrata la vida de l’harem com un món on sempre hi ha alguna cosa a fer: des de labors, a productes de bellesa, a vetllades a la nit explicant contes de les Mil i una Nits, els banys de hammam, amb tota la seva preparació, durada i final amb el resultat d’unes dones d’una bellesa exquisida i una pell fina i cuidada que ja voldríem nosaltres... Però sobretot hi veus la lluita d’unes dones per a aconseguir sortir d’unes tradicions que elles veuen ja obsoletes però que els homes defensen, crec jo, amb por de perdre un estatus de segles.

I el moment en què una nena se sent ja dona, i un nen, home.

És bonica de llegir, interessant, ben escrita, i diferent d’altres novel•les.

Acaba amb aquesta dura realitat, per desgràcia encara actual:

Els homes no entenen les dones i les dones no entenen els homes, i tot comença quan se separen les nenes i els nens en el hammam. Llavors una frontera còsmica parteix el planeta en dues meitats. La frontera indica la línia de poder, perquè allà on hi ha una frontera hi ha dues menes de criatures que caminen sobre la terra d’Al•là: els poderosos a una banda i els impotents a l’altra.

Vaig preguntar a la Mina com sabria jo a quina banda estava. La seva resposta va ser ràpida, curta i molt clara:

-Si no pots sortir, estàs a la banda dels impotents.