dijous, 25 de febrer del 2010

El Cafè




El Cafè
de Carlo Goldoni

Traducció de Narcís Comadira


Teatre Romea
24 de febrer de 2010



Direcció: Joan Ollé
Actors: Mingo Ràfols, Joan Anguera, Pere Arquillué, Josep Julien, Àngels Bassas, Mireia Llunell, Paula Blanco, Xavier Capdet, Dafnis Balduz, David Segú

El cafè, els cafès, són, al mateix temps, un espai públic i privat; són una àgora acollidora on la gent, fugint de l'estretor de les cases, confia als amics de cada dia les seves tristeses i alegries, les seves febleses i els seus anhels. Pel cafè s'hi passegen dones i homes i, és clar, el desig i l'amor també hi són presents. Joan Ollé.

Veure i sentir Goldoni sempre és un plaer. I aquest cop he trobat diferent el sentit, la música, l'ambient de les obres de Goldoni. Narcís Comadira n'ha fet, evidentment, una traducció perfecte; però pel meu gust han volgut posar un estil massa modern en alguns diàlegs i fins i tot en alguns moviments i gestos dels personatges. Anant com van vestits d'època potser hi he trobat a faltar l'encant de l'època que en altres obres de Goldoni, en el Teatre Lliure, hem pogut viure.
Per sobre d'això hi ha l'excel•lent actuació dels personatges, el ric text i la gràcia inherent a les comèdies de Goldoni: el jugador, l'home del cafè -quasi massa bo-, el divertit i per a mi millor personatge, Don Marzio -Joan Anguera- típica persona que escolta, xafardeja i explica a tothom el que li han dit en secret... Les dones, sempre atentes als marits, estimant-los malgrat totes les infidelitats i mals moments, tot i que alguna d'elles té prou mitjans propis de subsistència com per plantar al marit o fer-lo anar al seu pas! És producte d'una època. El Trappola, en Dafnis Balduz, representa molt bé al vailet del cafè i em va agradar perquè vaig aconseguir deslligar-lo de Vendelplà on tenia un paper força galdós...
M'ha agradat, però a la llarga recordaré amb més carinyo les altres obres de Goldoni que he vist.