dijous, 25 de febrer de 2010

Isabel la Catòlica, reina i santa?

Isabel la Catòlica: reina i santa?                                             
José Enrique Ruiz Domènec

Museu de Història de Catalunya
amb la col·laboració de la revista Sapiens

24 de febrer de 2010


A càrrec de José Enrique Ruiz Domènec, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona
Amb la col•laboració de Agustí Alcoberrro, director del Museu d'Història de Catalunya i de Jordi Creus, director de la revista Sapiens

Sempre que assisteixo a una conferència de Ruíz Domènec penso que va ser una pena no tenir-lo de professor quan era joveneta. Quina manera tan diferent d’aprendre història! És amè, té una cultura molt vasta i donar gust escoltar-lo.

Isabel la Catòlica, figura controvertida, estimada pels espanyols, no gaire ben mirada pels catalans.
Isabel va ser reina quan no li tocava. Havia de ser-ho la seva neboda i fillola Joana, mal dita la Beltraneja. Isabel sabia que Joana era filla legítima però dir-ho comportava no ser ella reina; i va consentir que la mentida seguís el seu curs i que l Joana fos tancada de per vida en un convent a Portugal.
Es va casar amb Ferran i, cosa poc usual per a l'època, va ser ell qui es va moure i va canviar de territori per casar-se amb Isabel. En aquella època eren les dones les que viatjaven i anaven al país dels marits, carregades amb baguls i... amb tota la saviesa i els costums que així es podien anar mantenint i transmetent.
Ferran, faldiller constant, li va fer molts fills, però crec que Isabel es va trobar sempre força sola.
Va viure quan Estambul era encara Constantinopla i els corrents humanístic que entraven a la península venien d'Itàlia i de la Borgonya. Ella va preferir decantar-se cap a la cultura de la Borgonya i la influència anglesa.
Isabel es va trobar amb tres grans i importants esdeveniments que la van marcar profundament: la conquesta de Granada, havent d'assumir i/o lluitar amb una nova ètnia amb els seus costums i religió; l'expulsió dels jueus i la gran aventura de Cristòfol Colom. Va haver de prendre greus decisions i moltes de les coses que va fer són dignes d'elogi i traspuen una maduresa i una intel•ligència molt forta.
Però com a dona i com a reina va arribar el moment de necessitar consell i ajuda. I va anar a parar als cartoixans. Ells la volien per fer-la santa i així la seva orde pujava de categoria. I no la van saber aconsellar. Ella tenia remordiments per la seva neboda Joana, no sabia si havia estat massa correcte amb l'expulsió dels jueus i, sobretot, considerava que havia fracassat com a esposa, com a mare i com a àvia. Ferran havia marxat amb Germana de Foix, el seu fill gran i el seu nét havien mort i ella es trobava sola. Trencada físicament per malalties venèries, els cartoixans la van acabar de trencar psicològicament amb les seves exigències perquè fos santa.
Penso que va ser una dona valenta, mal aconsellada, i que va portar la vida que li manaven les circumstàncies. Encara que la corona pertocava a Joana penso que devia ser molt difícil fer canviar de manera de pensar i d'actuar a tota una cort que t'aclama com a reina. I ella era reina, no heroïna.
Ara em falta llegir el llibre que, amb aquest mateix títol, ha publicat el catedràtic Ruíz Domènec.