divendres, 26 de febrer de 2010

Xató a Vilanova i la Geltrú

Xató a Vilanova i la Geltrú                               

26 de febrer de 2010



Avui hem fet ben bé de jubilats. Ens hem llevat al matí i com que feia un dia tan lluminós i net, amb bona temperatura i un sol radiant sobre el cel ben blau, hem decidit deixar Barcelona i anar a donar un tomb. Primer hem passat per Sant Andreu de la Barca i altres pobles del voltant que porten antics records i nostàlgies a en Jaume. Després de comprar pa al poble de l'Ordal i passant per Sant Pere de Ribes hem arribat a Vilanova i la Geltrú. Amb la platja gairebé solitària, i marcant les nostres petjades en la sorra, ens hem arribat fins a l'escultura de Pasífae i el toro blanc.


Escultura del vilanoví Òscar Estruga, realitzada amb tres tones de coure.

PASÍFAE
Posidó, déu del mar, va enviar un toro blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor.
El rei Minos no ho va fer, provocant la ira de Posidó. El déu es va venjar fent que la dona del rei, Pasífae, s’enamorés bojament d’aquell toro blanc.
Sota les ordres de la reina, Dèdal -que era l’enginyer de l’època- va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar.
Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el toro blanc. De la seva unió, en va néixer el minotaure.
La mort del minotaure, gràcies a l’atenès Teseu, va alliberar de la por a tots els pobles del mediterrani.


Després hem anat a dinar al restaurant Blau on hem pogut menjar un xató per llepar-se els dits. Ja sé que és una recepta fàcil, però a Vilanova la preparen molt bé i és molt bona.   

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita.

La veritat és que si es pot val la pena sortir així en un dia entremig de setmana. Amb poca gent al teu voltant l'encontre amb la natura és molt més agradable i tornes a Barcelona renovat i amb ganes i ànims de fer tot el que et proposis –o et proposin- .
Us ho recomano... als qui esteu jubilats!