Interior - Brossa

JOAN BROSSA

del llibre Poemes de seny i cabell

Remenant en una llibreria de vell vaig trobar el llibre "Poemes de seny i cabell" de Brossa. Era pel meu nebot però, tot tornant a casa en el autobus, vaig anar llegint poemes i aquests dos em van captivar.

En el primer, "Interior" hi vaig trobar tota la força de la natura a l'hora de la posta de sol expressada amb paraules d'una forta sensualitat el sentit de les quals quasi se t'escapa. Però quina bellesa tan salvatge i natural! Quina força de la natura i de l'interior de l'home, de l'ésser humà! Ja no podré tornar a contemplar cap més posta sense recordar aquest poema!

INTERIOR

Vaig romandre molt de temps
al costat de les flames amb el mocador
humit a la boca. El fum era més lleuger
que l’aire. Va donar una volta al matalàs,
que es cremava, i hi va tirar gerros d’aigua.
Per fugir, uns llençols lligats per les puntes
van reemplaçar la corda. Es va incendiar
el vestit i jo la vaig agafar amb el

vestit en flames. Després vaig pujar

tot sol en una muntanya i, del cim estant,
la vaig poder contemplar dreta a la

muntanya veïna amb el vestit

incendiat.
¿Qui no endevina en aquest fet,
als orígens del món, la primera
posta?

                                                                 Aquests tres versets hauríem de tenir-los sempre presents. La paraula, el valor de la paraula, el verb, aquesta riquesa que ens ha estat donada, ja sabem usar-la de la manera més escaient? Ens adonem del que diu aquest petit poema? Ja l'entenem? La paraula és la mateixa; només és la forma d'expressar-la, la suavitat o l'udol que et surt de dins, la que li fa canviar el significat. Perquè la paraula, la substancia, la realitat... segueix essent la mateixa. Fem boniques les paraules! Fem.les amables! I no puc dir: no costa gens! perquè sí que costa... Potser si ens ho diu un poema...

  

Nit

I tant si canto com si crido

el mot vol dir sempre

el mateix.