La Tossa de Montbui

Santa Maria de la Tossa de Montbui i voltants

13 de febrer de 2010

Tot i que a Barcelona plovia hem decidit fer cas al pronòstic meteorològic i anar a buscar el sol cap a la Conca de Barberà. I hem fet molt bé perquè hem gaudit d'un dia fred però lluminós, amb sol i un cel blau que enamorava.

Hem anat amb en Josep i la Maite i hem començat per la Tossa de Montbui. Allà hem trobat una petita ermita, Santa Maria de la Tossa, d'estil preromànic del S. IX-X, que, com de costum, estava tancada i no hi havia ningú a qui demanar les claus, amb un campanar d'espadanya que s'aixecava cap al cel i amb unes vistes esplèndides, des del petit poblet de Santa Margarita de Montbui i, més lluny ja, Igualada, fins tota la Conca d'Òdena. Al costa de l'ermita hi ha un petit cementiri amb unes pedres treballades que no sé a qui pertanyen. Davant mateix hi ha el que queda del Castell de la Tossa de Montbui, que correspon a la medieval línia fronterera que seguia el carener de la serra de Queralt. A la part restaurada s’ha habilitat dues sales, on s’exposa una col•lecció d’eines del camp i documentació referent al indret. (visites: tel. 93 803 47 53). Al costat de l'ermita estan acabant la reforma d’un refugi amb un petit restaurant i una oficina de turisme; amb això volen ajudar a millorar la gestió d´aquest indret magnífic.

D'allà hem anat a parar a Savallà del Comptat. És un petit poblet dalt d'un turó, amb cases de pedra i carrers estrets. El coneixíem per motius familiars i ens ha fet una mica de pena contemplar dalt del poble i arran de les cases l'enorme torre de ferro, crec que és un radioenllaç Madrid - Barcelona, construït el 1965, que espatlla completament el paisatge i que suposo que no agrada a cap dels habitants del poble. Era l'hora de dinar i no hi havia ni una ànima pel carrer. Un sol cotxe aparcat; semblava un poble abandonat. I es tan bonic...!

Hem anat a dinar a Santa Coloma de Queralt, a l'Hostal Colomí, restaurant que us recomanem de cor. El porten dues germanes, les germanes Camps, i pel que hem vist també hi ha algun fill treballant-hi. Però aquestes dues senyores, encantadores, estan tota l'estona atentes a les taules, procurant que tot vagi bé, somrients i oferint els seus serveis amb una amabilitat i una educació que ja no és corrent. El menjador ple de gom a gom - no sé d'on havia sortit tanta gent ja que en tot el matí només vam veure quatre persones- i el menjar d'una qualitat excel•lent. Tenen una enorme llar de foc on fan tot el que es vulgui a la brasa, a part d'altres plats molt ben servits i tots molt bons. Racions abundants i un detall que em va agradar molt: només seure a taula et porten dos porrons, un de vi blanc i un de vi negre. Bravo! Encara no tenen pàgina web però si hi voleu anar truqueu per reservar taula ja que els diumenges no donen l'abast (telf: 977 88 06 53). Hi tornarem! Hi hem menjat molt bé, hem rigut de gust i amb bona companyia. El poble té una gràcia especial que són les seves places; són de forma força irregular i per aquest motiu criden més l'atenció i et fan descobrir la bellesa d'alguns racons i d'edificis cuidats i antics.  I hem tornat a Barcelona tot passant per un munt de parcs eòlics que a mi particularment no em molesten gens, més aviat m'agraden com a fons de paisatge i, si a més, no contaminen, són energia neta, ja em va bé! i amb el record d'un nou dia ben aprofitat, havent visitat coses boniques i amb ganes de tornar-hi.

Vista des de la Tossa