dijous, 11 de febrer de 2010

Natale in casa Cupiello



Natale in casa Cupiello
de Eduardo de Filippo
Traducció de Núria Furió

laperla29 i CAER

Biblioteca de Catalunya

10 de febrer de 2010


Direcció: Oriol Broggi
Actors: Pep Cruz, Marissa Kosa, Bruno Oro, Ramon Vila, M'arcia Cisteró, Carles Martínez/Xavier Serrano, Jordi Coromina, Noël Olivé, Joan Arqué

Comèdia divertida i entretinguda. I intel•ligent, cosa no tan corrent en comèdies d'aquest tipus. Rius a gust i et diverteixes, i t’agradaria ser a primera fila per sentir-te així quasi formant part de l'obra.
En Pep Cruz, com sempre, esplèndid. El paper de pare de família napolitana li va com un guant.
Tracta d'una família napolitana, pare, mare, un fill solter i malcriat per la mare que viu encara a casa, un tiet solter que també troba aixopluc en aquella família, una filla casada contra la seva voluntat amb un home ric, i un noi jove del qual la filla n’està profundament enamorada.. I ve Nadal i el pare només vol fer el pessebre, com feia ja el seu pare. I van arribant personatges, i van arribant problemes. El profund masclisme de l'home, i de l'home italià!, la mare sempre a punt de disculpar al fill però de fer creure la filla, el tiet que tot i que sap que està de més a la casa s'hi va quedant, la manera de viure d'aquesta família, de parlar, d'enredar-se, i com, al final, es veu l'amor que es tenen, a la seva manera... retrata molt bé els tòpics que tenim d'una família senzilla napolitana. El detall de les sabates és molt bo! El tiet està malalt i el nebot se li ven les sabates amb l’esperança que no es torni a aixecar més del llit. Quan, al final de l’obra,el pare es posa malalt i el metge el visita, el primer que troba són les sabates del pare dins el llit, ben agafades. El pare, tot i que sembla que no hi és, tem per les seves sabates! L’obra està plena de detalls que et van venint a la memòria, a poc a poc, cada vegada que hi penses.
Val la pena fer-hi cap perquè com ja he dit al començament, riure a gust amb una comèdia amb cap i peus és molt agradable i, al mateix temps, és un bé escadusser en el panorama teatral actual.
També és molt agradable el marc de l'obra. La cúpula gòtica de la Bibliotca de Catalunya li dóna un aire diferent a la d'un teatre convencional. L'escena al mig i, a banda i banda, les set files de cadires. Tot molt familiar en un ambient que et proporciona plaer només entrar-hi.