dimecres, 3 d’octubre de 2012

Països Bàltics 3 - Letònia: Rundale i Riga


Països Bàltics 3 - Letònia
Rundale i Riga

Del 27 de maig al 3 de juny
amb el Teo i la Maria Clara

anar a Països Bàltics 1


Latvija-Letònia 

Letònia és la més marítima de les Repúbliques Bàltiques. Seguint el seu litoral podem dibuixar la península de Curlàndia i el golf de Riga.
Letònia va restaurar la independència el 4 de maig de 1990 i va se reconeguda per la URSS el setembre de 1991.
La bandera letona és de l'any 1988. I al 1992 van participar en el Jocs Olímpics de Barcelona sota la seva bandera. El més important no era guanyar sinó ser-hi com a país.
El nom de Letònia ve d'una antiga tribu bàltica indoeuropea, els latgali, però després de les immigracions massives soviètiques en acabar la segona guerra mundial ha baixat considerablement el numero de letons. Però ho han arreglat molt bé. Al parlament sempre hi ha majoria letona; i per una raó: els russos que volen votar han de passar un examen de llengua, història i constitució letona i com que no volen parlar letó no poden votar. Intel·ligent, oi?  I la llengua és d'origen indoeuropeu i és considerada una de les llengües més antigues. I el partit i la bandera comunista estan prohibits. Però en canvi depenen econòmicament de Rússia que és el seu principal client.
La religió majoritària és la de l’església Evangèlica Luterana, seguida per l’església catòlica. Quan de lluny veus una església és fàcil distingir de quina confessió és: si té una creu dalt de la torre és catòlica; si té un gall és luterana. El gall simbolitza les negacions de Pere.



Rundale

El fastuós Palau Rundale és un dels dos principals palaus barrocs, amb barreja de rococó i clàssic, construïts per duc de Curlàndia, Ernst Johann von Curland, l'any 1740.

 
El projecte va ser de Bartolomeu Rastrelli, que també va dissenyar el Palau d'Hivern de Sant Petersburg, i els artesans van treballar en els dues obres. Consta de 136 habitacions i les que es poden visitar són d'una bellesa i riquesa extrema. La Sala Blanca, la Sala Daurada, dormitoris, cuina...
 
 
 
Com en tots els palaus centre europeus hi trobem les estufes de ceràmica blaves i blanques, la immensa sala de ball i habitacions amb mobles, pintures, tapissos i objectes bells i luxosos. És un dels palaus que val la pena visitar.

 
 
A més des dels finestrals pots contemplar el jardí estil francès que en el segles XVII van iniciar ja una plantació de roses que actualment ocupa quasi 10 HA. i on s'han utilitzat més de 2600 classes de roses. És el més gran del Bàltic.



Riga

És la capital de Letònia i se la considera com el centre comercial i empresarial del Bàltic. El seu esperit emprenedor i negociant li ve de fa cinc segles quan pertanyia  a la Lliga Hanseàtica.
L'any 1997 una part important del seu centre històric va ser declarat Patrimoni Nacional de la UNESCO, que va destacar el seu important conjunt modernista, l'art nouveau, edificacions de fusta del centre i i valuosos exemples de diferents arquitectures datades entre el 1201 i l'actualitat.
Vam començar visitant el Mercat Central, mostra de l'art nouveau, amb cinc grans naus, ubicat als antics hangars de Zepelins de l'any 1930. El mercat és net i clar, alegre, i contrastaven els parades de fruita i verdura que feien molt goig amb les de peix i carn que no en feien tant...
La plaça més bonica, àmplia, neta, harmoniosa, és on es troba el restaurat Palau de la Confraternitat dels Caps Negres, de 1334. És un edifici neogòtic on s'hi reunien mercaders solters molt influents.
 
 
 
 
Al fons de la plaça veiem l'església de Sant Pere, primer catòlica i després luterana, on hi podem veure una exposició que recorda la destrucció de la ciutat durant la Segona Guerra Mundial.


La Catedral, construïda el 1211, amb un orgue de més de 6700 tubs que en el seu moment, 1884, va ser el més gran del món. Vam tenir la sort de poder assistir a un concert al vespre i penso que les esglésies, al vespre i amb música, tenen un no sé què que enamoren...

 
El claustre romànic, encara en fase de restauració,
 
 
i dintre l'església l'estàtua de Roland, amb el seu escut. Segons els afegitons es pot saber de quina època és: si té lleons és de la invasió de Suècia; si té una àguila, de Rússia; si té una estrella vermella de l'època comunista.


Un dels edificis més curiosos de Riga és Els tres Germans. Són tes cases d'estil tradicional i una d'elles se la considera la més antiga de Riga. Allà vam tenir una bonica experiència. Hi havia uns músics tocant i al sentir-nos parlar català es van posar a tocar Els Segadors! Saben guanyar-se el públic... i la propina!


La Torre del Polvorí, l'única de les 18 torres de la muralla de la ciutat que es manté dempeus. Avui és el Museu de la Guerra.



La Casa dels Gats, Kaku nams, dita així perquè té un gat a la teulada amb el llom arquejat. Segons sembla l'amo de la cassa va posar el gat d'esquena a la casa del davant que era el Gremi de Comerciants. Aquest gremi no admetia letons entre els seus membres. Però tips de veure sempre el "darrere" del gat van acabar admetent letons i l'home va canviar la psosició del gat. Naturalment totes les samarretes que vam comprar pels néts eren del gat!
 
 
Vam visitar el barri d'Art Nouveau, el nostre Modernisme, amb edificis espectaculars de meitat del segle XIX fins a principis del XX. Diuen que és el segon conjunt més important d'Europa després de Barcelona. L'arquitecte de la majoria de les cases va ser Michail Eisenstein, fill del director de la pel·lícula "El acorazado Potenkin", Sergei Einsenstein.
 
 
 
 
 
També vam aturar-nos davant l'estàtua de la Llibertat. Amb les mans altes aguanta tres estrelles que simbolitzen les tres regions de Letònia: Kurzeme, Vidzeme i Latgale.
 
 
 
I finalment vam fer un tomb pels jardins del Parc de Bastejkalns on es troba el punt "més alt" de la ciutat. Llàstima dels contenidors d'escombraries que espatllen la foto...

 
 
 
Tornem a l'hotel a les 9 del vespre travessant el riu Daugava.
 
 
 
 
 I sortim de Riga però continuem a Letònia...