dimecres, 31 d’octubre de 2012

Halloween i Castanyada


Halloween i Castanyada

31 d'octubre de 2012


Es parla molt de les festes de Halloween i de com aquesta festa desplaça de mica en mica la Castanyada.
Jo creia que Halloween era una tradició americana que ens havia arribat juntament amb el McDonald i el Burger king. Però he rebut una informació dels orígens del Halloween i m'he llegit el Costumari de l'Amades i m'han agradat les dues explicacions. Pots deixar cada festa al seu lloc, sense fer-se mal l'una a l'altre.
Sembla que a l'antigor a Bretanya, Escòcia i Irlanda festejaven el 31 d'octubre com l'últim dia del calendari celta. Encenien fogueres a les colines per fer fora els mals esperits i creien que en aquest dia les ànimes dels difunts tornaven a casa acompanyats de bruixes i d'esperits. A Galícia buidaven carbasses i hi posaven llum a dintre.
El "trick or treating" que els nens van repetint porta per porta demanant alguna llepolia a canvi d'una cançó, veureu com té la seva rèplica en la nostra tradició de Tots Sants.


Quan va arribar el cristianisme va establir el primer de novembre com el dia de Tots Sants i el dia 31 va passar a dir-se All Saints'eve, vigília de Tots Sants, o també all Hallow'eve, ja que hallow, en anglès antic, significa "sant", sagrat". I d'aquí va derivar a Halloween, vigília del dia sagrat, o del dia sant.
Moltes tradicions del Halloween es van convertir en jocs infantils i quan els irlandesos van emigrar a Amèrica es van endur les seves tradicions i les van implantar allà. I com a Amèrica no hi ha història antiga, ni tradicions, ja que els europeus vam aniquilar tots els indígenes del país, els americans van anar adoptant els costums que els arribaven amb els emigrants.
Tot això el 31 d'octubre.


Segons Amades, font d'informació exhaustiva, clara i meravellosa per a qui ens agraden les tradicions i els seus orígens, la castanyada es celebra el dia 1 de novembre. Des del migdia fins al migdia de l'endemà es dedica el temps als difunts.
A molts llocs encenien focs i es posaven espelmes perquè les ànimes dels morts trobessin el camí de casa. En altes llocs portaven el menjar al cementiri i menjaven sobre les tombes. També hi havia el costum de deixar a la nit la taula parada pels morts, amb menjar i el foc encès per escalfar-se. I al matí donaven el menjar a un pobre que el demanés  A Barcelona, als infants, els feien dir un parenostre per cada castanya que menjaven. Els nens acostumaven a anar per les cases dient: Dia dels Morts, si voleu fer caritat. Els donaven fruites seques, dolços, i poques vegades, diners. I ells feien una pregària pels difunts. Les castanyes es torraven a la llar de foc i també es menjaven pastisset de massapà, panellets. 


Recordo el meu pare, assegut vora el foc torrant les castanyes i passant les tres parts del rosari, misteris de goig, de dolor i de glòria,  per les ànimes dels morts de la família. Els passava a una velocitat tal que no ens deixava temps ni de contestar l'avemaria. Però la tradició era resar-los i ho fèiem.


Després embolicàvem les castanyes amb una manta i esperàvem una estona a menjar-les, tal com diuen que s'ha de fer perquè l'escalfor faci el seu fet.
I això es feia el dia 1. I el 2 s'anava al cementiri a portar flors als difunts i a Missa Major.


Parlem ara de món globalitzat. El voleu més globalitzat que en temps antics? Totes les tradicions, els costums del diferents llocs i països, fins i tot els relats de la Creació de diferents religions, els contes infantils, tots, són iguals o molt semblants per tot arreu. I en aquell temps no hi havia internet ni res semblant. Sembla que l'imaginari popular és molt universal i els homes sempre s'han fet les mateixes preguntes sobre l'origen de l'home, sobre la mort, sobre el més enllà  i que la por i el foc han estat sempre presents en les històries que s'explicaven a la vora del foc o asseguts en una pedra voltats de nens.