divendres, 19 d’octubre de 2012

Macbeth


MCBTH
(Macbeth)
de William Shakespeare

 
Versió lliure d'Àlex Rigola
 
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
 
19 d'octubre de 2012
 
Traducció: Salvador Oliva
Direcció: Àlex Rigola
Actors: Joan Carreras, Lluís Marco, Oriol Guinart, Alícia Pérez, Míriam Iscla, Marc Roríguez
 
He anat al teatre amb la idea que no m’agradaria la posada en escena. Massa fora dels cànons i de l'estètica de Shakespeare. Però un cop ets allà vas entrant en l’espai que t’han dissenyat i t'agrada.
Reconec que no es pot resumir en tan poc temps tota una obra de l'autor, que si no coneixes una mica l'obra et quedes en blanc... Però deixant apart la primera impressió de veure en pantalon curtet d’esport al Macbeth i amb camisola a lady Macbeth, i amb pantalons curts i la samarreta del Cèltic de Glasgow d'Escòcia als altres actors, després t'hi acostumes i saps veure-hi més enllà. Aquesta obra diuen que porta mala sort i per això mai no l'anomenen pel seu nom sinó que diuen" l'obra escocesa". El rei Duncan és escocès, d’aquí les samarretes blanc i verdes, i en Macbeth i la seva dona han de portar poca roba ja que a la segona par surten ben despullats per enfrontar-se a la sang del qui han fet morir, rebolcar-se en ella i morir de remordiment i espant i amb conformitat per les seves males obres. Res no serà igual després de cometre una falta conscientment, res no serà igual després de matar.
Tres bruixes anuncien a Macbeth que serà compte de Cawdor i després rei d'escòcia i que el seu amic, Banquo, serà pare de reis. Poca estona després el rei Duncan apareix i li comunica el nou títol de compte. Creient-se doncs l'auguri de les tres bruixes decideix amb l’empenta de la seva dona, matar al rei, i així ho fa. Però des d'aquell moment els remordiments no el deixen viure i l'empenyen a cometre més crims perquè li quedi el camí net per ser Rei, i perquè els seus fills siguin també reis i no els fills de Banquo, tal com havien predit les bruixes.
L'escenari, una caseta de fusta, un sofà a l'altre banda i enmig una pila d'arbres amb rodetes que fan anar com volen. Els actors molt bé. Són pocs i fan diferents personatges. Quan fan de bruixes porten una careta de Mickey. Tot és diferent de com t'esperes, excepte les paraules: són Shakespeare!
En el tríptic posen algunes de les frases típiques de l'obra i en reprodueixo alguna:
 
Malcolm: Una naturalesa
que és bona i virtuosa es pot vinclar.
 
Bruixes: El que és bonic és lleig
i el que és lleig és bonic.
 
Duncan: Si jo fos el porter del dimoni,
no donaria l'abast a fer girar la clau.
 
Lady Macbeth: El que està fet no es pot desfer.
 
Macbeth: Els fets contra natura
engendren desgavells contra natura.

La vida és una història plena de soroll i fúria
explicada per un neci.
 
 
En Joan Carreras, Macbeth, té un paper difícil i el broda. Quan el veus al començament penses que no estarà a l’alçada de l’obra i després et treus el barret! I tots treballen molt bé i fan que l’obra resulti harmoniosa i forta i tremenda malgrat parlar sense crits, bella tot i la vestimenta que al inici t’ha impactat profundament.

Molt bona!