dissabte, 6 d’octubre de 2012

A dalt tot està tranquil


A dalt tot està tranquil
de Gerbrand Bakker

Premi IMPAC 2010
Premi Llibreter 2012

Raig verd editorial

Octubre de 2012


Em feia mandra llegir-lo. Veia un pare abandonat en una habitació i no m'agradava. Però finalment, tant te'n parlen, que l'agafes i el llegeixes. I n’estic contenta. M'hagués perdut un bon llibre.
En Helmer viu en una granja i es cuida dels animals i també de dos ases que ell va comprar. Viu amb el seu pare, malalt. La mare va morir ja fa anys i ell tenia un germà bessó, en Henk, que va morir d'accident, de molt jove. En Helmer estudiava; li agradava llegir i estudiar. El seu pare no ho entenia però com que ja tenia en Henk que treballava amb ell el deixava fer. El mateix dia de l'accident que va costar la vida a en Henk el pare va dir al Helmer que s'havia acabat l'estudiar. I ni una paraula més. I el Helmer va començar a posar el cap sota les vaques per munyir-les.
Ara el pare ja és gran i està molt malalt. Es passa el dia al llit. I en Helmer decideix canviar-lo d'habitació, portar-lo al pis de dalt i quedar-se ell a baix. Per fer aquest canvi l'autor ens explica cada gest que fa en Helmer amb una minuciositat extrema: retira un moble, aixeca la moqueta, veu com està de vella, n'arrenca un tros... Mentre el pare reclama menjar i pregunta què fa ell al pis de dalt. En Helmer parla poc i quan mira al pare pensa moltes coses però no les diu. I aquesta minuciositat marca el ritme de la novel·la. L'arribada de la novia del germà, les visites d'una veïna amb els dos fills, el noi que passa cada dia a buscar la llet, els joves que remen pel riu que passa per davant la casa, la trobada amb en Jaap, l'antic mosso de la casa... Però no et cansa ni t'avorreix. T'hi trobes a gust.
Tant Helmer com el pare van fent una evolució que ja fa anys haguessin hagut de fer. El pare es veu a punt de morir i vol que el fill li digui què li retreu. El fill, tot i esperar la mort del pare veu la solitud que l'espera, i la que ha viscut tota la seva vida. Vol entendre el seu propi aïllament i el perquè de les seves decisions.
Crec que finalment arriben a entendre's, sense paraules, però s'entenen i s'acompanyen. I en Helmer pot fer un canvi en la seva vida. En el fons tot el que ha viscut és un aprenentatge que li servirà per gaudir després de la seva llibertat.