Països Bàltics 4 - Letònia: Jürmala, Siguida i Turaida
Països Bàltics 4
Letònia: Jürmala, Sigulda i Turaida
Del 27 de maig al 3 de juny de 2012
amb el Teo i la Maria Clara
Anar a Països Bàltics 1
Jürmala
Anem sota la pluja a Jürmala, ciutat balneari al golf de Riga, ciutat de vacances dels letons, amb construccions de fusta del segle XIX i amb una platja de 33 quilòmetres. La platja té dunes i esta voltada de boscos. Moltes cases es veuen una mica abandonades i la pluja tampoc ajuda. S'hi respira molta tranquil·litat... Crec que amb un bon sol ens hagués agradat més. Passegem una mica i ens en tornem.
Sigulda i Turaida
Sigulda és una petita població
que és coneguda per ser la porta d’entrada del primer Parc Natural de Letònia,
el parc de Gauja, del riu Gauja. Paisatge verd, magnífic, amb llacs i rius, se
l'anomena "la Suïssa letona".
Turaida és un poblet enmig del
parc. Hi ha un gran castell, de totxo vermell, que ocupa l'espai on fa mil anys
van viure-hi els livis de la vall de Gauja. Turaida significa, en livi, el jardí
de Déu.
El castell, del segle XIII, molt
restaurat, conté un petit museu sobre costums locals i relacions entre el
clergat i els cabalers. I es pot pujar a la torre des d'on hi ha boniques
vistes de la vall. I ens vam fer una foto tot el grup.
Prop d'allà trobem una església
rural, anterior al 1759, la més gran de la regió.
I la tomba de Maija, la rosa de
Turaida, al peu d'un arbre amb arrels grandioses.
Segons la llegenda la bella
Miaja tenia un pretendent, un comte polonès, paro ella estava enamorada del
jardiner del castell amb qui es trobava a la cova Gutmanis. Quan el comte va
saber que estava compromesa la va portar enganyada a la cova per violar-la.
Maija li va oferir un mocador màgic a canvi de la seva llibertat. Li va dir que
ningú no podia tallar aquell mocador, i se'l va posar al coll perquè ho provés.
Amb un cop d'espasa el comte va degollar la Maija, que va preferir morir abans
de trair al Víctor, el jardiner. Segons els documents de l'arxiu de Sigulda el
comte fou capturat, jutjat i penjat pel seu crim.
La cova de Gutmani, on diuen que
va morir Maija, molt petita però amb gran alçada i plena de dedicatòries
amoroses del turistes...
I en Lander i la seva dona gronxant-se feliços com nens!
I el més bonic és passejar per la
Colina de les Cançons, la Dainu kalns, gran extensió verda amb arbres de fulla
caduca i amb escultures de Indulis Ranka, una de les quals representa les
virtuts que es mencionen en els contes tradicionals.
Una de les escultures és
per una banda, la cara de Barons Krisjanis, que va ser qui va recollir en sis
volums 217.996 cançons tradicionals letones, que en diuen Daines. I va fer que
a les escoles es cantessin, cosa que va ajudar a la llengua letona.
En aquesta colina va ser un per
primera vegada es va poder estendre la bandera letona sense represàlies.
Per Sant Joan celebren una gran
festa, amb vestits tradicionals i cants. Tant els nois com les noies porten
flors al cap: fulles de roure els homes i de tell les dones.
Els letons, com la resta de
Països Bàltics, lliguen molt cançons i balls populars amb sobirania i independència.
Sempre les petites coses ajuden a les grans causes...
I anem cap a Estònia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada