El curioso caso de Benjamin Button
El curioso caso de Benjamin Button
A casa
13 d'abril de 2009
Director: David Fincher
Guió: Eric Roth
Basat en un relat de: F. Scott Fitzgerald
Actors: Brad Pitt, Cate Blanchet, Tilda Swinton, Jason Flemyng
13 nominacions, 3 Oscar direcció artística, maquillatge i efectes especials
Història distreta i original. Comença amb un rellotger que està muntant un rellotge per l'estació de tren. Mentre hi treballa li comuniquen que els seu fill ha mort a la guerra. Llavors fa que el rellotge vagi enrere i diu que d'aquesta manera podrien tornar a tenir amb ells els fills que s'han anat.
Una dona gran està a l'hospital. S'està morint. La seva filla és amb ella. La mare li demana que li llegeixi un diari, ple de papers i de fotografies, el de Benjamin Button. I la filla va descobrint la història de la seva mare i del seu pare.
I tot anant enrere, com el rellotge de l’estació, neix un nen, en Benjamin Button, la mare del qual mor després del part. Quan el pare veu l'aspecte del nen l'agafa i l'abandona a les escales d'una residència de gent gran. Allà el troben el matrimoni que cuida de la residència i tot i el seu aspecte decideixen quedar-se'l. El nen neix vell; té artritis, està ple d'arrugues i té totes les malalties típiques d'una persona de més de 80 anys. Va creixent, o sigui fent-se jove, s'enamora, treballa i quan veu que és massa jove i pot donar massa feina es retira a la residència. Allà la mare de la seva filla l'acull fins que mor als seus braços, nadó.
El tema ja el coneixia. El que m'ha agradat ha estat, a part de la supèrbia interpretació del Brad Pitt, constatar que és millor morir de vell que de nadó. Que la naturalesa ja ho ha fet bé. Molta gent diu que seria bo néixer vells i morir nadons: doncs no. El noi ho passa molt malament, tot i el seu bon caràcter . S'enamora d’una nena i quan pot començar la relació amb ella és va fent cada cop més jove, més nen... No segueix el ritme vital de la resta. Veu com van envellint i morint tots els qui viuen amb ell, i en canvi ell s'adona que va perdent facultats, com un alzheimer de nen, fins que no s'adona de res, en braços de la mare de la seva filla.
Una dona gran està a l'hospital. S'està morint. La seva filla és amb ella. La mare li demana que li llegeixi un diari, ple de papers i de fotografies, el de Benjamin Button. I la filla va descobrint la història de la seva mare i del seu pare.
I tot anant enrere, com el rellotge de l’estació, neix un nen, en Benjamin Button, la mare del qual mor després del part. Quan el pare veu l'aspecte del nen l'agafa i l'abandona a les escales d'una residència de gent gran. Allà el troben el matrimoni que cuida de la residència i tot i el seu aspecte decideixen quedar-se'l. El nen neix vell; té artritis, està ple d'arrugues i té totes les malalties típiques d'una persona de més de 80 anys. Va creixent, o sigui fent-se jove, s'enamora, treballa i quan veu que és massa jove i pot donar massa feina es retira a la residència. Allà la mare de la seva filla l'acull fins que mor als seus braços, nadó.
El tema ja el coneixia. El que m'ha agradat ha estat, a part de la supèrbia interpretació del Brad Pitt, constatar que és millor morir de vell que de nadó. Que la naturalesa ja ho ha fet bé. Molta gent diu que seria bo néixer vells i morir nadons: doncs no. El noi ho passa molt malament, tot i el seu bon caràcter . S'enamora d’una nena i quan pot començar la relació amb ella és va fent cada cop més jove, més nen... No segueix el ritme vital de la resta. Veu com van envellint i morint tots els qui viuen amb ell, i en canvi ell s'adona que va perdent facultats, com un alzheimer de nen, fins que no s'adona de res, en braços de la mare de la seva filla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada