dijous, 23 d’abril de 2009

El festí de Babette




El festí de Babette
d'Isak Dinesen

Tradució de Maria Rosich

El cercle de Viena

Llegit l'abril de 2009


Aquest relat va inspirar la pel·lícula de Gabriel Axel que el 1987 va obtenir l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera.
Crec que és la primera vegada que dic que una pel·lícula és millor que l'obra que l'ha inspirada. Però per a mi és així. La novel·la està ben escrita i retrata els personatges, però ho fa molt millor la pel·lícula: l'ambient, les cares, la sensació de poble aïllat i antic, la gent de la congregació, callant durant el festí, cantant salms, les cares de la Babette... tot!
Una noia jove arriba a un poblet de Noruega fugint de la guerra. Ve de Paris recomanada per un famós cantant i va directament a la casa de les filles d'un Pastor que ha muntat un corrent religiós devot i estricte i tot el poble l'ha seguit. Ara és mort, però les filles continuen amb la seva idea: les coses mundanes no tenen fonament, hi renunciaven i l'austeritat i l'enyorança d'una nova Jerusalem eren les fites d'aquests germans i germanes, com ells s'anomenaven.
La Babette s’adapta a aquest ambient però un dia, per una celebració important demana cuinar ella per tota la comunitat. I és el festí. És en aquest festí on gaudeixes més de la pel·lícula que del llibre: està molt ben recreat, és molt més viscut. El director va saber copsar el que deia l'autor i traslladar-ho a la pantalla en un escenari idoni.