dimarts, 21 d’abril de 2009

El lector



El lector
de Bernhard Sclink

Traducció de Carme Gala



Empúries


Llegit l'abril 2009


Com que la pel·lícula, The Reader, em va agradar molt, vaig decidir llegir el llibre.
He de reconèixer que la pel·lícula està molt ben feta i és molt fidel al text. Molt. Però el que passa és que sempre, en el llibre, hi trobes els pensaments, les reaccions, l’ambient molt millor que en el cine.
No tornaré a explicar de què va. Si voleu busqueu en el blog, podreu llegir la meva opinió.
Només vull remarcar una cosa que a la pel·lícula s’intuïa i en el llibre es veu més clar. El noi queda marcat totalment i per tota la seva vida per culpa de la seva relació amb la Hanna. I la Hanna només pensa en ella, en el seu passat, en la seva vida, i en els moments de felicitat que el noi, el noiet com li diu ella, li pot proporcionar. Ell és massa jove per saber dir prou o imposar-se. Durant tota la relació, ell amb 15 anys, ella més de 30, ha d’acceptar sempre el que ella diu encara que no sigui cert. Es fa responsable de situacions quan la culpa no és d’ell només perquè ella no el faci fora. I li queda per sempre el sentiment de culpabilitat. I no dic que la Hanna no sigui una víctima de la societat o de la família que li va tocar. Però l’egoisme que transmet és molt fort. I la inconsciència del mal que ha fet i que fa, també.
El pare l’aconsella bé quan ell té un problema davant les declaracions del judici a la Hanna. Llàstima que aquest mateix pare s’inhibís totalment de l’educació dels seus fills emparat en la filosofia i la seva feina. Potser les coses haguessin anat millor per al noi.