La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey
de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Traducció de Marta Vilella Llamas
Amsterdam llibres
Llegit l'abril de 2009
Últimament hi ha molts llibres que parlen de la segona guerra mundial i de com van quedar els països i la gent. Aquest també n’és un. Però molt diferent dels altres. No és trist; és divertit i humà.
La Juliet, una escriptora i columnista de 32 anys cerca un tema per la seva propera novel·la. Rep una carta d’un home de l’illa de Guernsey demanant-li un llibre i li parla d’una societat literària que van haver de fundar quan l’illa estava ocupada pels nazis. I també li explica el perquè del nom: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.
Tan gran és la intriga que sent la Juliet per aquesta gent que agafa un vaixell i se’n va a l’illa. Allà tothom té històries de la guerra per explicar-li, barrejades amb històries i personatges actuals. I ella s’hi troba molt bé.
La gràcia d’aquesta novel·la és que tota ella és epistolar. Des de la primera pàgina són cartes, curtes, de la Juliet al seu editor i amic, de l’editor a la Juliet, de la Juliet a la Sophie, la seva amiga i a la Susan, la secretària, de la Juliet a la gent del poble i de tota la gent del poble a la Juliet. I del seu enamorat, i.... moltes, moltes cartes. A través de la relació epistolar flueix el dia a dia de la Juliet i el seu entorn. Són divertides, humanes, naturals. A través d’elles descobreixes els personatges, les seves dèries i els seus problemes. I sobretot t’adones que en moments terribles com pot ser una guerra t’has d’aferrar a alguna cosa que et permeti respirar més enllà i que, a Guernsey, va ser, per casualitat, el inici d’aquesta societat i el fet d’haver de llegir llibres i comentar-los el que va fer que els seus habitants es trobessin, es coneguessin més i poguessin sobreviure amb un mínim d’humor, tot i el desastre viscut.
La Juliet, una escriptora i columnista de 32 anys cerca un tema per la seva propera novel·la. Rep una carta d’un home de l’illa de Guernsey demanant-li un llibre i li parla d’una societat literària que van haver de fundar quan l’illa estava ocupada pels nazis. I també li explica el perquè del nom: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.
Tan gran és la intriga que sent la Juliet per aquesta gent que agafa un vaixell i se’n va a l’illa. Allà tothom té històries de la guerra per explicar-li, barrejades amb històries i personatges actuals. I ella s’hi troba molt bé.
La gràcia d’aquesta novel·la és que tota ella és epistolar. Des de la primera pàgina són cartes, curtes, de la Juliet al seu editor i amic, de l’editor a la Juliet, de la Juliet a la Sophie, la seva amiga i a la Susan, la secretària, de la Juliet a la gent del poble i de tota la gent del poble a la Juliet. I del seu enamorat, i.... moltes, moltes cartes. A través de la relació epistolar flueix el dia a dia de la Juliet i el seu entorn. Són divertides, humanes, naturals. A través d’elles descobreixes els personatges, les seves dèries i els seus problemes. I sobretot t’adones que en moments terribles com pot ser una guerra t’has d’aferrar a alguna cosa que et permeti respirar més enllà i que, a Guernsey, va ser, per casualitat, el inici d’aquesta societat i el fet d’haver de llegir llibres i comentar-los el que va fer que els seus habitants es trobessin, es coneguessin més i poguessin sobreviure amb un mínim d’humor, tot i el desastre viscut.
Diu l'escriptora: Espero també que el meu llibre il·lumini la meva creença que l'amor per l'art -sigui poesia, narració de contes, pintura, escultura o música- permeti que la gent traspassi qualsevol barrera que l'home hagi pogut crear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada