dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi


Sant Jordi
-------------
23 d'abril
.................
Sant Jordi és un dia molt especial. Catalunya surt al carrer. Tothom. Sembla que ningú no treballi, ni estudiï, ni fregui plats, ni pensi en res més que en sortir al carrer. La Rambla de Catalunya i les Rambles són les dues vies de Barcelona on no t'hi pots ni bellugar. Llibres per tot arreu. Llibres. I roses. Moltes roses. I si el dia és com avui, amb un sol esplendorós, encara més.
M'encanta veure homes ja grans amb la seva rosa a la mà. I nois joves també amb la flor que han triat. Abans també veies la bandera catalana a molts balcons i finestres. Ara ja no. I no sé perquè. Jo la penjo el dia de Sant Jordi al matí i no la trec fins a la nit del dia de la Mare de Déu de Montserrat. Els dos patrons més estimats pels catalans, en general.
Sant Jordi no és un sant com els altres; és també l'heroi de la llegenda, el cavaller que salva princeses. No és el típic sant de capella amb ciri encès. I la Moreneta també és diferent de les altres imatges de Marededéus. Si els andalusos diuen que la Macarena és única, i la piropegen, per nosaltres la Moreneta és la nostra, la catalana, la que sempre hi és i hi ha estat.
Aquest pòster el va dibuixar en Jordi quan estudiava a la Pompeu. Va guanyar el concurs de cartells de Sant Jordi. El tinc penjat al despatx. M'agrada. I em fa companyia. I espero que a ell no li sàpiga greu que l’hagi penjat al blog.
Compreu llibres -i llegiu-los- compreu roses -i regaleu-les. I fins a l'any que ve si Déu vol!

1 comentari:

Jordi ha dit...

No em fa res que el pengis! I ara! Al revés, l'immortalitzes.
Realment Sant Jordi és un dia especial, com a mínim per mi. Tot i que els últims anys les nenes no ens deixen ni comprar i menys llegir els llibres que voldríem. Roses sí, de quatre en quatre!

Bé, a Terrassa Déu n'hi dó les senyeres als balcons. I fins i tot en Rajoy ha volgut venir a conèixer la festa...

Salut! Per molts Sant Jordi!