dijous, 16 d’abril de 2009

La suerte de envejecer bien


La suerte de envejecer bien

de Marie de Hennezel



Plataforma Editorial


Llegit l'abril 2009



Vaig llegir La Contra del 26 de març, a la Vanguardia, i em va agradar la manera d'explicar-se i el que deia aquesta psicòloga i terapeuta. Parlava de la manera de preparar-te per la vellesa, que has de començar a treballar-ho als seixanta anys, i era optimista i engrescadora. Vaig creure que, ja que els seixanta ja els tinc, potser m'aniria bé llegir el llibre. Però m'ha decebut totalment.
Ella ja diu al començament del llibre que el comença en un mal moment: acaba de fer el 60 anys i surt d'un desengany amorós. I que té molt material, molts papers per escriure aquest llibre.
I és veritat; perquè el llibre està fet de cites de personatges coneguts, de metges, de persones enteses en la vellesa i en la vida... I n'hi ha alguna de maca. Però el que ella escriu de collita pròpia no és el més adequat per aixecar la moral a ningú ni a ajudar a enfrontar una nova etapa de la teva vida. Et descriu les residències de persones grans amb tots els seus defectes explicats amb detalls, la degradació de la persona, la solitud... Tot coses que ja sabem i que, crec jo, que en un llibre d'aquests que es diuen d'auto-ajuda no hi tenen cabuda.
Ja no creia en aquest tipus de llibre i ara me'n reafirmo. Em quedo amb l'entrevista que li va fer l’Ima Sanchís. Penso que potser si em va agradar l'entrevista va ser per la gràcia que va posar la periodista en redactar-la.
Per tant, si teniu més de 60 anys i no us voleu deprimir, no llegiu aquest llibre!