dijous, 23 d’abril de 2009

Olor de Colònia


Olor de Colònia
de Sílvia Alcàntara

Mirmanda

Edicions 1984
Llegit l'abril de 2009







La vida en una Colònia tèxtil del Llobregat als anys 50. Les Colònies no eren només la fàbrica i les vivendes eren tota la vida de la gent que hi habitava. Hi havia l'església amb el seu mossèn, l'escola amb el convent de monges, les botigues, la perruqueria la cosidora... Als 14 anys nens i nenes començaven a treballar a la fàbrica. Si els amos eren bons es cuidaven que no els faltés res important. Però els amos no hi vivien, a les Colònies; allà hi havia el director, l'escrivent, els majordoms...
Comença la novel·la amb un incendi, tota la fàbrica crema. Amb el foc apagat ja, tothom content perquè no hi ha hagut cap desgràcia personal surt una dona: el meu Sidro, no ha tornat...
I aquí comença la història de la vida d'aquestes persones, de les seves enveges, de les seves alegries, del que amaguen i del que diuen en veu baixa, els amors i desamors, les tradicions que pesen com lloses, el despotisme i la condescendència dels qui manen... tota la vida d'unes persones condemnades a viure com en família dins la Colònia. Tothom sap tot o quasi tot de tothom, tothom calla segons quines coses, tothom parla de més.
El llibre és molt agradable de llegir, és interessant i no et parla tant de la feina de la fàbrica sinó de la part humana, de les persones, dels avis, dels nens. Hi ha molta saviesa popular, també conformisme en el destí que els ha tocat viure i tenen molt clar els sentit de jerarquia.

L'autora ha publicat aquest primer llibre ja gran, amb 65 anys, després d'haver-s'hi preparat durant anys amb una voluntat ferma i amb les idees clares. Un exemple de com es pot reeixir en moltes coses a partir dels 60.