divendres, 8 de maig de 2009

Flors d'ombra


Flors d'ombra
de Aharon Appelfeld

Traduït per Eulàlia Sariola

Club Editor

Club dels Novel·listes

Llegit el maig de 2009



... en el fons del seu cor sabia que res no tornaria a ser com havia estat. El temps passat al gueto i a l'amagatall se li havia imprès a la carn, les paraules que utilitzava havien perdut la seva força. Ara no eren elles qui parlaven, sinó el silenci. És un llenguatge difícil, però des del moment que l'adoptem, no n'hi ha cap altre com aquest.

La mare de l'Hugo l'entrega a la Mariana, una amiga que treballa en una casa de tolerància, perquè l'amagui i pugui escapar de la deportació. Té 11 anys.
Tota l'obra és el pensament i el canvi de mentalitat que pateix aquest nen, amagat en un recambró, condemnat a callar i no dir res per por que se l'emportin i esperant només aquells hores del matí en què la Mariana li porta la llet o la sopa i parla amb ell i l'abraça. És molt interessant veure com evoluciona el pensament del nen; sense deixar de pensar en la seva mare i en la vida familiar d'abans -hi somia cada nit- descobreix un món nou ple de sensacions diferents en la Mariana. Sensacions tant de horror per les massacres que es perpetuen com de curiositat i despertar de la sexualitat a través dels sorolls i les escenes que endevina a través de l'envà del recambró on està amagat. I es fa home al seu costat. I donaria la vida per ella i se'n cuida quan ella ho necessita.
Costa creure que un nen d'aquesta edat pugui viure com ho fa l'Hugo i aconsegueixi seguir sent un nen sa i correcte i amb les idees clares després de tot el que passa. Però això és la veritat, ha estat la vida de cada dia de molts nens i és actualment la vida de molts altres. I molt pitjor.

El plus afegit que té aquest llibre és que l'autor, Aharon Appelfeld, va viure en carn pròpia aquesta odissea, o molt semblant. Ell diu: Després d'evadir-me del camp, vaig viure al bosc, sol, recollit per marginals, lladres i prostitutes. Era ros i passava fàcilment per un ucraïnès. Callava. Em vaig quedar sense llengua.