dimarts, 26 de maig de 2009

Revolutionary Road



Revolutionary Road

A casa

24 de maig de 2008


Director: Sam Mendes
Guió: Justin Haythe sobre una novel·la de Richard Yates
Actors: Leonardo di Caprio, Kate Winslet, Kate Bates, Michael Shannon, Kathryn Hahn, David Harbour, Dylan Baker, Richard Easton, Zoe Kazan, Jav. O. Sanders, Max Casella

La pel•lícula és bona i suposo que el llibre també ho deu ser. Els personatges m'han recordat, per la seva problemàtica, l'obra de Bernard Shaw "La casa dels cors trencats". Ja sé que no tenen res a veure ni per època ni per manera de ser o de fer, però tenen en comú, sobretot ella, el desassossec de viure una cosa nova, diferent, que la faci sortir de la monotonia de la seva vida. I l'excusa és el marit: que si la feina no li agrada, que si sempre havia dit que voldria anar a Paris, que ha de trobar el que li agradaria fer i no treballar en una feina que no el motiva... Però ell, en el fons, ja està content amb la vida que porta, ja li va bé anar rondinant i, a més, el pugen de categoria a la feina. Ella, la Kate Winslet, treballa molt bé, és una gran actriu; fa un paper dur i desagradable, un paper difícil, i se'n surt molt bé. Com a "The reader" on també hi té un paper dur i difícil. No me la imagino fent una comedieta...
Viuen en una urbanització de casetes amb jardí, en una barriada de Connecticut, tot molt bonic, tothom molt amable, nens somrients... un lloc idíl•lic. I per a la gent del barri són la parella ideal. Però l'única persona que veu el que ella sent i pensa és el fill dels veïns, un home de la seva edat, tancat en un manicomi i que surt de tant en tant mig dia per estar amb la família. Acaba com ha d'acabar i sembla mentida el canvi de Leonardo di Caprio: com és de jove i irresponsable al començament de la pel•lícula i la cara de persona assenyada i de profund dolor quan acaba.
I et quedes pensant: s’estimaven aquesta parella? Quin tipus d’amor els unia? Sabien el que pensava la seva parella o, simplement, vivien vides paral•leles trobant-se de tant en tant com els trens en una estació? Havien intentat conèixer-se una mica a fons? Crec que falla el diàleg. Cada vegada que ell vol parlar ella s'hi nega. Quan tot va bé, estupendo; si hi ha problemes, crits i més crits. Real com la mateixa vida...

2 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Et recomano que llegeixis Les germanes Grimes del Richard Yates, autor de Revolutionary Road.

Boníssim!

el dimoni Esbotzegat ha dit...

Hola!

Jo també vaig anar a veure aquesta pel·lícula i, si bé haig de dir que l'argument sí que em va agradar i que vaig trobar molt encertat que es fes una pel·lícula de, més o menys, gran repercussió sobre aquest tema, no em va acabar d'agradar la manera com ho lligaven.

Ara no la tinc gaire present, i no puc citar-ne coses gaire concretes, però em fa l'efecte que hi havia algun buit, algun comportament il·lògic que no m'acabava d'encaixar.

Evidentment, la parella s'estimava però, potser més que per l'amor, per l'estima pròpia que es fa a base de conviure. Penso que aquest problema el tenen moltes parelles d'avui dia, i després les coses acaben sovint com acaben: com el rosari de l'aurora.

Espero que la pel·lícula hagi fet reflexionar a més d'un i de dos.