Mil soles espléndidos
"Així com l'agulla d'una brúixola apunta sempre al nord, així el dit acusador d'un home troba sempre una dona. Sempre. No ho oblidis, Mariam." diu la Nana a la seva filla, petita.
Som a Afganistan voltats de guerres i de talibans. Les dones són menyspreades i no valen res. Mariam, filla il·legítima d'un home important és obligada a casar-se amb un sabater, Rashid, força més gran que ella que se l'emporta a Kabul, molt lluny de casa seva. Mentre té l'esperança de poder tenir un fill l'home la cuida; després d'uns quants avortaments ja la descuida i la té com esclava.
Vint anys més tard Raschid recull una nena joveneta que s'ha quedat sense pares després d'un bombardeig. La porta a casa i és la segona dona. Poc triguen les dues a sentir-se unides i aquí neix una bella i dolorosa amistat.
El tema és bonic, dur, però pel meu gust l'autor es recrea massa en les escenes de violència domèstica. Ja sabem que en aquest país -també aquí, per desgràcia-hi ha molta violència, la dona és un estri més a la casa i no pot dir ni fer res. I sempre rep. Però en comptes de descriure amb tants detalls les pallisses a les dones hagués pogut retratar una mica més què pensaven elles, com se sentien. Els primers vint anys de la Mariam casada, dels 15 al 35, passen quasi sense reflexions per part seva. Hagués estat bonic i molt interessant veure què passava per aquell cap durant tot aquell temps.
La veritat és que em va agradar molt més el seu primer llibre, "Cometas en el cielo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada