Mont-roig: Miró i Barraques de pedra seca

Mont-roig: Miró i Barraques de pedra seca
MIRAR MIRÓ MONT-ROIG

Mont-roig del Camp

amb la Comissió de Cultura del Col·legi d'Enginyers

30 de maig de 2009


Vam arribar a Mont-roig i en Josep Miquel Martí Rom, enginyer industrial i quasi fill de Mont-roig, ens esperava per ensenyar-nos els llocs des d'on en Joan Miró pintava els seus quadres. Tot i que Miró havia nascut a Barcelona, la seva vida va ser Mont-roig.

Va arribar-hi jovenet, malalt de tifus i amb depressió; a Barcelona els pares el feien treballar de meritori i ell només volia pintar. A Mont-roig va aconseguir la seva llibertat i sempre hi feia estada quatre mesos a l'any i, si podia, més. Els llocs on pintava estan gairebé igual que en el seu temps i hi pots reconèixer les seves pintures:

la Masia, la casa de la palmera, l'hort amb ase i San Ramon amb l'ermita de la Marededéu de la Roca. Vam fer tot el recorregut seguint en Martí Rom i escoltant les seves anècdotes, ja que ell era un vailet i va conèixer en Miró i, ja més gran, el va entrevistar i li va fer un documental. Sovint podem veure els números 1, 7, 3 en els quadres de Miró. Li agradaven els números senars i primers. I si mirem els quadres podem veure tres grups de tomaqueres, set remolatxes, etc. També ens va explicar que els estels de Miró no estan inspirats en els del cel sinó que són la creu que fa les canyes de les tomaqueres o mongeteres en ser lligades. Pintava el que coneixia.
A l'Església vella, derruïda durant la guerra civil, hi han instal•lat el Centre Miró. Les pintures són reproduccions, però està molt ben plantejat amb textos d'en Miró i fotografies. També tenen

un tapís que la família Miró va regalar al Centre.

Em va cridar l'atenció els safatans mironians. Els safatans són com les catifes de flors a Sitges, per Corpus, però fetes d'encenalls de fusta pintats de colors i representant quadres d'en Miró. Ho fan el cap de setmana abans de Sant Joan, dissabte i diumenge.

En Martí Rom va portar-nos també a descobrir les Barraques de pedra seca. Poca gent sap què són ja que se'ls ha donat poca importància. Actualment un grup de persones es dedica a buscar-ne i classificar-les i esperen que, a poc a poc, la gent ho vulgui conèixer i es consideri patrimoni cultural de la comarca. Són barraques fetes de pedra que usaven els pagesos per guardar les eines i dormir-hi ells i els animals. Els camps eren lluny de casa i anar i venir cada dia era feixuc. Totes són diferents, amb doble paret de pedra, per resguardar del fred i de la calor, i força altes per dintre. Dins de les barraques hi trobem uns petits "armaris" i cocons, forats, per mantenir-hi fresc el vi i guardar-hi els aliments.

Han fet un tríptic amb l'itinerari per visitar les barraques més boniques i més accessibles.

Val la pena anar-hi un dia, tant per veure el poble d'en Miró i la seva obra com per fer el camí de les barraques. I el mar a quatre passes.