divendres, 8 de maig del 2009

Princeses de terres llunyanes

Princeses de terres llunyanes

Catalunya i Hongria a l'edat mitjana

Conferència inaugural a càrrec de:

Dr. José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d'Història medieval a la UAB i Dr. András Gulyás, ambaixador i assesor en política exterior del president de la República d'Hongria

Museu d'Història de Catalunya

8 de maig de 2009




La distància geogràfica i les diferències culturals que separen les terres catalanes de les hongareses no han estat un obstacle per a l'establiment de vincles històrics entre els dos països. Centrant-se en l'edat mitjana, l'exposició mostra la naturalesa d'uns lligams que, si bé inicialment foren circumstancials, a partir del S. XII es bastiren sobre les estratègies matrimonials de llurs dinasties governants. A partir d'aquí coneixerem les vides de quatre princeses, educades des de la naixença per a un matrimoni adolescent i per al viatge a països llunyans, separades de la seva terra natal i la seva família. Cadascuna representa una manera diferent de ser reina, fruit del moment i dels condicionants familiars i culturals. Són Constança d'Aragó, Violant d'Hongria, Beatriu d'Aragó i Maria d'Habsburg. Quatre princeses viatgeres de terres llunyanes.

Aquesta exposició s'ha de visitar amb temps, a poc a poquet. Hi ha molta, molta història. I explicada de manera molt diferent de com ens l'explicaven -el poc que ens explicaven-.
Espero anar-hi un dia amb el Dr. Ruiz-Doménec de guia i llavors intentaré fer-ne un resum.
Avui parlaré només de la conferència.
Dóna gust sentir parlar el Dr. Ruiz-Domènec. Sap molt i ho explica amb gràcia, ironia i amb un munt d'anècdotes. Crec que si el deixessin parlar ho faria hores i hores i el tema no se li acabaria pas.
Ell sempre diu que la història l'han feta les dones. Elles eren les que viatjaven, portant la cultura i els costums d'un país a altre. Quan una dona, una princesa, viatjava a un altre país per casar-se, la generació següent tornava "el favor" i enviava una princesa de tornada.
Constança d'Aragó: Educada al monestir de Sixena es casa amb Emeric d'Hongria. Però l'ambient de guerra que es respira al país fa que la vegin com a una intrusa i, mort el marit, ha de fugir i torna al monestir. D'allà va a Sicília a casar-se amb el jove rei Frederic I, de 15 anys. Exerceix de consellera i tutora i esdevé sobirana del Sacre Imperi Romà Germànic.
Andrea Iolanda Violant d'Hongria: Es casa amb Jaume I i li dóna 10 fills. Però el més important és que està sempre al seu costat i l'ajuda en tot. Quan mor ella el rei en Jaume té moltes dones però cap més assessor: pots canviar de dona però no d’assessor polític. També aporta un nou model de santedat femenina aristòcrata representat per la seva germanastra santa Isabel d'Hongria.
Beatriu d'Aragó: Es casa amb el rei d'Hongria Maties Hunyadi i ella, venint de la cort de Nàpols i amant de les arts i de l'enriquiment intel·lectual, aporta a la cort hongaresa el millor de la cultura cortesana. Però no engendra cap hereu i es repudiada. Les seves restes han anat amunt i avall i, encara ara, s'espera poder constatar quines són exactament. Els napolitans creuen que estan a Nàpols, però són, sense identificar, al monestir de Poblet. (Això ho va explicar el Dr. András Gulyás).
Maria d'Habsburg: néta dels Reis Catòlics es casa amb Lluís II d'Hongria. Vídua als cinc anys de casada es transforma en una dona d'estat i demostra una gran habilitat al servei dels interessos dels seus germans.

Catalunya i Hongria acaben llur existència medieval en la perifèria del gran imperi dels Habsburg, sense dinastia pròpia i amb la seva independència i capacitat de decisió ben disminuïdes. Sota el govern d'aquesta nissaga bicèfala, llurs relacions ja no són fruit de la política exterior de dues dinasties nacionals, sinó que són conseqüència d'una nova lògica imperial abassegadora.

Recomano visitar l'exposició amb guia.